'Moonlight', excel·lència més enllà de la polèmica

¿Ha influït en les decisions de l'Acadèmia el que va passar l'any passat amb les protestes de la comunitat afroamericana de Hollywood per l'absència de noms de raça negra als Oscars? ¿D'on ha sortit Barry Jenkins, realitzador de la pel·lícula premiada (encara que ell no ha guanyat l'Oscar al millor director)?

Són preguntes sorgides arran de la victòria de 'Moonlight' i que tenen possibles respostes. No tant el que va passar durant la cerimònia, en el seu clímax final, quan 'Bonnie i Clyde', Faye Dunaway i Warren Beatty, van llegir un premi equivocat en què es donava com a pel·lícula guanyadora l'esperada per tothom, 'La ciudad de las estrellas (La la land)', i després l'organització va haver de rectificar. Un gir de guió inesperat. ¿Un altre últim i desesperat intent de boicot al cine afroamericà?

GIR A L'ESQUERRA

Hollywood és altament influenciable. Als Oscars no es premien només valors artístics, sinó que entren en joc motius comercials, qüestions ideològiques i polèmiques diverses. 'La la land', un musical romàntic, lúdic i edènic (malgrat el final trist), cobria les esperances blanques. Però en temps de crisi econòmica, política i institucional, amb Donald Trump a la Casa Blanca (també), l'ala més progressista de Hollywood va girar cap a l'esquerra per donar-li l'Oscar a un film estrictament afroamericà que parla dels problemes de la raça negra als Estats Units ometent la figura del blanc.

'Moonlight' no és una pel·lícula sobre el racisme, sinó que prefereix donar entitat a la població afroamericana més enllà de la diferència en el color de la pell, un fet significatiu tenint en compte la tendència a exalçar pel·lícules sobre els drets civils o l'apartheid. Però resulta obvi que la polèmica sorgida l'any passat ha condicionat la concessió d'aquests guardons. També ha guanyat Viola Davis per 'Fences' i 'Moonlight' s'ha emportat dues estatuetes més. 'Figuras ocultas', per contra, no ha obtingut res, i el títol en teoria més radicalitzat del lot, 'El naixement d'una nació', va quedar fora de les nominacions per motius extracinematogràfics, al sortir a la llum la denúncia per violació que penja sobre el seu director, Nate Parker, des de fa 17 anys.

Tot això no invalida en absolut els valors de 'Moonlight': notable contenció dramàtica, realisme dur sense resultar sòrdida, compendi temàtic (drogues, orfandat, 'bullying', conflicte d'identitat sexual) i partició en capítols que pertanyen a la infància, adolescència i edat adulta del seu protagonista.

PARLAR DEL QUE CONEIXES

¿I Barry Jenkins? Un independent amb només dos llargmetratges en el seu haver, 'Moonlight' i 'Medicine for melancholy' (2008), i diversos curts i divertits treballs de caràcter domèstic que es poden veure al seu canal vimeo.com/barryjenkins. Un desconegut que parla del que coneix (com el protagonista del film, va néixer a Miami i va ser criat per altres degut als problemes i separacions dels seus pares) i ho fa amb estil personal. I que anuncia com a pròxim projecte l'adaptació d'un còmic de Will Eisner, 'Contracte amb Déu'. Algú a seguir, sens dubte.

Notícies relacionades

'Moonlight' dona la sorpresa en els Oscars

Tots els guanyadors dels Oscars 2017

Del grup de films afroamericans oscaritzables d'aquest any, 'Moonlight' és el millor amb molta diferència. La seva carrera fins a arribar dalt de tot ha sigut tan prudent com conscienciosa: presència en festivals de prestigi (Telluride, Londres), premi del públic en el certamen de Chicago, Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica i diversos premis d'associacions de crítics. En l'any de 'La la land', el seu revers en tota regla (blancs i negres, llum diürna davant llum de lluna, idil·li davant identitat sexual, cine de gran aparell davant cine independent) n'ha sortit victoriós. Malgrat la rebel·lió dels sobres de l'Acadèmia.