Rosalía, flamenc sense 'tablaos'

Peinetas, volants i sabates de taló no semblen ser imprescindibles per a la nova revelació del flamenc. La barcelonina Rosalía Vila excava en les arrels tradicionals del gènere i trasllada aquells cantes remots al seu univers més personal i contemporani. Després de més d’una dècada en escenaris de tot el món, amb 23 anys publica el seu primer disc, Los Ángeles, gravat amb Raül Fernández, Refree, músic i productor que ha treballat amb un eclèctic ventall d’artistes, de Lee Ranaldo a Rocío Márquez, de Josh Rouse a Sílvia Pérez Cruz.

    Un «enamorament amb Camarón» va ser el detonant de la passió de Rosalía pel flamenc. Als 13 anys, quan els seus amics escoltaven l’artista gadità al parc, ella va decidir que volia dedicar-se a cantar. Va començar a estudiar flamenc al costat de Miguel Vizcaya, el Chiqui, que es va convertir en el seu mestre i li va descobrir alguns dels cantes antics que es recuperen a Los Ángeles. «He començat des de zero. Ni vinc de família de músics ni sabia res de flamenc. Tot ha sigut a base de dedicació i aprenentatge», explica.

 

   «El disc és una reivindicació de cants antics des d’una visió actual i personal», comenta. Ella es va encarregar d’«investigar a nivell de lletres i cantes», i Refree va treballar en la producció. «Ell és lliure, no pensa si una cosa està bé o malament, arrisca», diu la cantaora. Des de la primera cançó que van interpretar junts a l’estudi, una versió de l’I see a darkness de Bonnie Prince Billy, es van adonar que hi havia «una connexió especial» perquè tots dos entenen la música «d’igual manera».

    «No veig la música compartimentada en gèneres, l’entenc com un tot. I m’agrada experimentar-hi», assegura Rosalía, convençuda que els gèneres no defineixen els artistes de la generació millenial, els quals, subratlla, «cada vegada són més globals i reben influències de tot el món». Aquesta visió marca Los Ángeles: el fil conductor del disc, el flamenc, s’empapa de totes les influències que la jove ha rebut, des del cante antic de La Niña de los Peines fins a artistes del moment com Kendrick Lamar i James Blake, passant per ritmes clàssics, de folk i punk.

La mort com a ‘leitmotiv’

Notícies relacionades

‘La calavera de l’apòstol’: Jaume Clotet torna amb la segona entrega de la seva trilogia de conspiracions religioses

Deu pel·lícules per al trampolí de la Mostra

Si alguna cosa tenen en comú les 12 cançons del disc és la mort. «Acostar-me a aquest tema m’ajuda a entendre millor la vida», diu Rosalía. «A més, està present en les nostres vides constantment».

    Després de col·laborar amb La Fura dels Baus a Singapur, telonejar Miguel Poveda al Festival Internacional de Música de Cadaqués i participar en dues edicions del Primavera Sound amb Rocío Márquez i C. Tangana, Rosalía, aliada amb Refree, va aconseguir penjar el cartell de sold out a Madrid i Barcelona a l’octubre, abans que Los Ángeles arribés a les botigues. «És sorprenent omplir l’Apolo sense cap disc al carrer», diu l’artista. Rosalía empeny amb força.