'Timecode': i ara, a guanyar l'Oscar

En una dosificació del suspens digna de premi, l’Acadèmia de Hollywood va llançar el títol de Timecode en cinquena i última posició quan va anunciar els nominats a l’Oscar a millor curt de ficció. Era el que corresponia per ordre alfabètic, però el que dèiem: va ser magistral.

L’eufòria es va apropiar del Bar Raspall del barri de Gràcia, on el director Juanjo Giménez s’havia reunit amb una part de l’equip i amb familiars per celebrar la nominació o, en el pitjor dels casos, relativitzar la decepció en bona companyia. (Aquest trago agredolç els va tocar als responsables de l’altre curt català preseleccionat, 'Graffiti', reunits a 600 metres, a Casa Gràcia). «Ara es tracta de disfrutar-ho amb tothom, incloent-hi la gent que no ha pogut venir perquè té feina», ens explicava Giménez a les portes del bar. «Aquest és un treball de molta gent i els moments de celebració són per compartir-los. Això només passa una vegada a la vida».

LA GUINDA PERFECTA

Pocs minuts abans, l’ajudanta de direcció Laura Calavia ens explicava com el curt havia causat sensació fins i tot abans d’acabar-se: «El que vam enviar a Cannes –on va obtenir la Palma d’Or– només era un 'work in progress' i ja ens van seleccionar». Aquesta col·laboració de Nadir Films amb l’Escola de Cinema de Reus ja té acumulats més de 60 premis; l’Oscar seria la guinda perfecta.

«Ningú fa un curt pensant que li passarà el que ens ha passat a nosaltres», diu Giménez, amablement obstinat a parlar en plural. Es tractava d’un projecte petit i íntim, fruit de la suma de dues idees. I el resultat és és un film que narra l’inici d’alguna cosa a través d’una forma de comunicació inesperada. En aquest sentit recorda 'Graffiti', l’altre curt preseleccionat: «És veritat que hi ha alguna cosa en comú: utilitzar un mitjà no usual per a una comunicació íntima. En el seu cas són les pintades, i en el nostre, les càmeres de seguretat».

Notícies relacionades

Juanjo Giménez, el militant del curtmetratge

El català Juanjo Giménez, Palma d'Or al millor curtmetratge

Segons Giménez, aquí radica l’èxit de la proposta: donar una brillantor diferent de la fredor d’aquestes càmeres. «Sempre s’utilitzen com una cosa sòrdida. A les pel·lícules, quan apareix una càmera de seguretat és perquè hi haurà un assassinat, un crim».

I ARA, ¿QUÈ?

El director barceloní ara es prepara per assaltar Los Angeles. Amb tot l’ímpetu possible: «Per nosaltres no quedarà. Ja que hi som –de nou el plural–, la idea és emportar-nos l’Oscar». Tant si se l’emporten com si no, segurament serà més fàcil per a Giménez i el seu equip finançar un pròxim projecte. «La visibilitat que et dona una Palma d’Or o una nominació a l’Oscar és única», afirma amb felicitat evident.