'Train to Busan': zombis de culte

El cine sud-coreà travessa un magnífic moment de forma. Molts dels autors més representatius del seu 'establishment', com és el cas de Park Chan wook, Kin Jee- woon o Na Hong-jin, han ofert en l'últim any obres importants que serveixen per reforçar el magnífic estat d'una cinematografia que ha aconseguit unir de manera harmònica el prestigi crític i la vocació comercial gràcies a unes dosis inaudites de frescor i originalitat, d'imaginació a l'hora de yuxtaposar gèneres partir de la seva particular òptica.

És precisament el que passa a Train to Busan. El gènere dels zombis semblava haver caigut en la desgana i conformar-se amb seguir els mateixos esquemes de sempre. Yeon Sang-ho no descobreix ni revoluciona res en la seva nova pel·lícula, però sí que té la capacitat d’utilitzar els esquemes ja assimilats i oferir un espectacle capaç d’aconseguir una nova dimensió independent. 

La premissa és la de sempre: un virus s’expandeix amb la rapidesa d’un llamp i converteix els infectats en zombis famolencs de carn humana. El desenvolupament també pot semblar tòpic: un grup de personatges intenten escapar-ne. Però el més interessant d’aquesta pel·lícula és la forma com el director aconsegueix orquestrar amb aquests elements un aparell de rellotgeria d’una precisió implacable a través d’una sèrie de set pièces d’acció que no funciona per acumulació, com acostuma a ser habitual, sinó que té la virtut de reinventar-se en cadascuna de les parades del seu recorregut a través de solucions narratives i visuals d’extrema originalitat.

Notícies relacionades

'Train to Busan': els zombis viatgen en alta velocitat

'Silencio': Scorsese i la fe religiosa

Yeon Sang-ho, que procedia del cine d’animació, desplega una magnífica planificació seqüencial que sembla beure directament de les vinyetes d’un còmic. Els seus plans són tan secs i ràpids com a la vegada elegants, plens de detalls, plens de contagiosa ferocitat i capaços de transmetre les dosis perfectes d’adrenalina i tensió al mateix temps que aconsegueixen configurar el teixit emocional del film a través de les relacions que es van establint entre els personatges.

Train to Busan és un autèntic espectacle ple d’adrenalina. No hi ha lloc per al descans en aquesta pel·lícula en constant moviment. El tren es converteix en una mena de metàfora caníbal d’una societat en la qual tot va massa de pressa, en la qual la lluita per la supervivència sembla entroncar-se amb les bases del més voraç capitalisme. Tocs de reflexió per a una cult movie de caràcter instantani.