Els millors discos nacionals del 2016
abertran35860957 barcelona 10 10 2016 el muisico jaume sisa presenta nuevo d161010135054 /
La collita de l'any en matèria de pop, rock, cançó, jazz i gèneres pròxims ha sigut impressionant, i el retorn de Jaume Sisa encapçala les preferències dels redactors i col·laboradors d'aquest diari. El ‘top 10’ reuneix altres discos fonamentals per explicar musicalment el 2017, del folk-rock al pop alternatiu passant per l'electrònica, la cançó amb arrels i el jazz més inquiet.
SISA‘Malalts del cel’ (Satèl·lit K)
SISA‘Malalts del cel’ (Satèl·lit K)
La visió galàctica, integral, de Sisa comprèn per fi tota la seva circumstància i la de la seva generació, els somiadors del 68, als quals tracta amb una mescla de condescendència i fatalisme en aquest disc amb aires de fi d'una era. Els ‘malalts del cel’, i ell entre ells, desfilen com un il·luminat grapat de beneïts a qui observa ara des d'una posició zenital, veient la vida passar fins al futurible llindar de l'última morada. És el retorn per la porta gran de l'autor de ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ després d'un interval editorial de vuit anys.
Una obra amb vals i bolero, pop ie-ie i cançó ‘punkie’, èpica sentimental i alguna que altra ocurrència excèntrica. Composicions amb un halo d'intemporalitat, situades un pam per sobre del nivell terrenal, belles i vagament sobrenaturals. Les visions somiadores de ‘La ratlla de l’horitzó’, la creença en la màgia vivificant de la música que desprèn ‘Una cançó’, el trànsit cap a la tenebra de ‘Lluna de capvespre’ i la terra ferme albirada a ‘Alarí, alaró’.
‘Malalts del cel’ és un testimoni de vida cara a cara amb la transcendència, un compendi visionari en què Sisa tanca un cercle amb els seus amics d'ahir i d'avui (de Dolors Palau a Roger Mas), amb melancolia però amb gaudi pel camí recorregut i compartit. Un disc que és d'aquest món i de l'altre, d'aquesta ‘Hipopotàmia’ que espera allà en el tròpic com un avorridíssim, és a dir, irresistible, últim refugi.
JOANA SERRAT‘Cross the verge’ (El Segell del Primavera)
JOANA SERRAT‘Cross the verge’ (El Segell del Primavera)
No inventa cap estil ni forma part de cap tendència ‘cool’, però aquesta cantautora de Vic traspassa les distàncies amb l'oient amb el seu extemporani folk-rock en diàleg amb remots paratges nord-americans. Obra molt cuidada, cuinada amb l'artesà Howard Bilerman, de suaus melodies dotades de brillantors pop (‘Cloudy heart’) i un inquietant paisatgisme (‘Black lake’). Trovadora d'essències.
EL GUINCHO‘Hiperasia’ (Everlasting)
EL GUINCHO‘Hiperasia’ (Everlasting)
Es va donar a conèixer a cop de tropicalisme electrònic, fa ja una dècada, i en la seva quarta obra ofereix una descomposició dels seus batuts rítmics en direcció a un territori més abstracte, un pop ‘big data’ que maneja pistes, textures i veus amb un hipnòtic distanciament matemàtic. El canari Pablo Díaz-Reixa, camí d'una altra realitat amb còmplices com la Mala Rodríguez en la intranquil·la ‘Comix’.
MANEL‘Jo competeixo’ (Discmedi-Warner)
MANEL‘Jo competeixo’ (Discmedi-Warner)
Qui va pensar que el que feia Manel era passatger s'haurà topat de nassos amb el pop avançat, allunyat del bressol del folk, d'aquest quart disc obert a selectives trames electròniques i tropicals. Segueix sent el grup d'un trobador, Guillem Gisbert, carregat de frondoses narracions que ara cobren altres formes. Més enllà del factor sorpresa, la substància sustenta peces com ‘Sabotatge’ o ‘Jo competeixo’.
DELOREAN‘Muzik’ (Phlex)
DELOREAN‘Muzik’ (Phlex)
El grup de Zarautz, llançat de nou a la pista de ball i arremangant-se perquè els seus elaborats teixits electrònics semblin transparents. Les seves arts pop estan en procés de destil·lació, processant ritmes house i reflexos balears en cançons que posen la melodia en primer pla, envoltades en una aura mística, etèria i amb un punt de fuga còsmic. I amb artefactes invasius com ‘Muzik’ o ‘Epic’.
INVISIBLE HARVEY‘La porta giratoria’ (El Geni Equivocat)
INVISIBLE HARVEY‘La porta giratoria’ (El Geni Equivocat)
El projecte paral·lel de Dimas Rodríguez, guitarrista de La Banda Municipal del Polo Norte, periodista i guionista multitasca, marca territori amb un repertori d'aspecte humil i calat emocional, clàssic i evocador, de vocació narrativa i a la vegada detallista en el seu llenguatge musical. Cançons càlides, pel·lícules a vegades surrealistes, sempre acollidores, entre el pop de cambra i l'arrel americana.
HERMANOS CUBERO‘Arte y orgullo’ (El Segell del Primavera)
HERMANOS CUBERO‘Arte y orgullo’ (El Segell del Primavera)
El folk castellà també existeix i pot ser modern, i de demostrar-ho se n'encarreguen Enrique i Roberto Cubero, nascuts a l'Alcarria i establerts a Barcelona, que manegen veus, guitarres i mandolines per donar un altre aire a aquestes arrels musicals emparentant la jota de terra endins amb el bluegrass. Cançons enginyoses, commovedores, gracioses, amb ocasional fons polític, per obrir oïdes i liquidar prejudicis.
DA SOUZA‘Gran salt endavant’ (Famèlic)
DA SOUZA‘Gran salt endavant’ (Famèlic)
Aquest grup mallorquí proposa en el seu segon disc un rock de portes obertes, sufocant i aventurer, amb cançons que transmeten una excèntrica ansietat sense renunciar a les línies melòdiques. Un treball que enllaça amb la tradició d'un Pau Riba i obre l'enquadrament amb ocurrències que van del toc ‘lounge’ a la pinzellada d'una bossa nova viciada i els arranjaments amb instruments illencs i magribins.
GIULIA VALLE TRIO‘Live in San Francisco’ (Discmedi)
GIULIA VALLE TRIO‘Live in San Francisco’ (Discmedi)
El trio d'aquesta contrabaixista italiana establerta a Barcelona està adscrit formalment a la casella del jazz, però la seva música és tan oberta i proposa tal cataracta d'estímuls que desborda l'etiqueta agafant l'oient per les solapes. Giula Valle guia Marco Mezquida i David Xirgu per una ruta de creació lliure que utilitza al seu pas senyals jamaicans, recessos enrarits i tocs de llatinitat. Festí.
TRIANGULO DE AMOR BIZARRO‘Salve discordia’ (Mushroom Pillow)
TRIANGULO DE AMOR BIZARRO‘Salve discordia’ (Mushroom Pillow)
Notícies relacionadesDesprés dels llorejats ‘Año sato’ (2010) i ‘Victoria mística’ (2013), aquests gallecs mantenen la tensió amb una altra obra de ‘tempos’ aclaparadors, de mur de so ‘spectorià’ i herències alternatives de variat signe, del noise-pop a la melodia de baix a l'estil New Order (escolint ‘Baila sumeria’, ¿homenatge o paròdia?). Isa Cea i Rodrigo Caamaño, temperant les seves veus en una obra que imposa amb la seva èpica ‘indie’.
La llista de millors discos internacionals de l'any ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Quim Casas, Juan Manuel Freire, Julián García, Roger Roca i Rafael Tapounet.
