Maria del Mar Bonet, 50 anys amb el vent a favor

Fa 50 anys, el 19 de desembre de 1966, Maria del Mar Bonet es convertia en la 14a integrant d’Els Setze Jutges a través d’un acte a la taverna L’Ovella Negra que va suposar l’arrencada de la seva trajectòria professional. Commemoració rica en reflexos d’un altre temps, ahir al local del carrer de Les Sitges, i projectada a la vegada al futur: l’aniversari posa el pòrtic al programa de 50 anys d’escenaris, que mantindrà la cantautora ocupada el 2017 al voltant d’un nou disc, Ultramar, i diversos formats de concert.

Celebrar aquests 50 anys de recitals li fa «una mica de vertigen», va reconèixer la mallorquina, «completament emocionada» al tornar a un local on, al seu dia, Josep Maria Espinàs i Lluís Serrahima li van donar la benvinguda al col·lectiu de la Nova Cançó. «Em fa il·lusió que L’Ovella Negra no hagi canviat, ara que passes pel carrer Tuset i veus que La Cova del Drac ja no hi és». La taverna lluïa plena a vessar d’amics. De la música, com Lluís Llach, Pi de la Serra, Manolo García, Joan Isaac i Roger Mas, i d’altres àmbits, com Lluís Pasqual, Enric Majó, Rosa Vergés, Colita… També de presències polítiques encapçalades pel president Carles Puigdemont, que, evocant els inicis de cantautora i apel·lant a la simbologia, va assenyalar que «a la vida hi ha coses que són incertes però que saps que acabaran bé».

VOCACIÓ GRADUAL / Aquella Maria del Mar Bonet que es va traslladar de Palma a Barcelona per estudiar ceràmica a la Massana va sorprendre llavors amb una veu «que tenia una vibració especial, una tremolor que no era de debilitat ni de por, sinó d’emoció», va recordar Espinàs, «un dels culpables», va assenyalar ella, que acabés substituint les arts plàstiques per la cançó. «Ell va ser qui em va dir: ‘ara has de gravar un disc’», va evocar Bonet, que va entrar en el món de la música «a poc a poc» ja que «la vocació és una cosa que no arriba de sobte».

No va trigar a arribar Què volen aquesta gent?, cançó de denúncia amb text de Serrahima. I a partir d’aquí, una carrera en què es va proposar «formar part del grup de veus del Mediterrani i de tot el món» a partir de la seva essència mallorquina, «buscant el diàleg i la complicitat» amb artistes com Mikis Theodorakis, Milton Nascimento, Zülfü Livaneli, Lucilla Galeazzi, l’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis… I demostrant, amb Nacho Duato, que les seves músiques es podien ballar. «Un regal», va recordar.

La seva estació més recent és Cuba, el país que l’ha abraçat a Ultramar, disc que va gravar la primavera passada, cinc anys després de rebre, per sorpresa, el premi Cubadisco, i que veurà la llum el primer trimestre del 2017. Una obra a la vegada mediterrània i tropical –amb músics de prestigi com José María Vitier i Pancho Amat– que es va decidir a afrontar quan va sentir cantar a la gent del camp cubà «aquelles cançons de treball, d’harmonies semblants a les de Mallorca, amb una sensualitat més gran».

DE L’HAVANA A BARCELONA / Presentarà el disc en directe a partir del setembre, primer a l’Havana, després a Palma, València i el barceloní Liceu (13 d’octubre), plats forts d’uns 50 anys d’escenaris que reserven altres recitals substanciosos. Entre ells, els que reconstruiran, respectivament, dos àlbums de 1979, Quico–Maria del Mar, amb Pi de la Serra (10 de febrer, teatre Joventut, dins Barnasants), i Saba de terrer (2 de juny, CAT, Tradicionàrius).

Notícies relacionades

Maria del Mar Bonet , de la plaça del Rei al Born

Maria del Mar Bonet i Martirio uneixen les seves veus al Mas i Mas Festival

També hi haurà temps per a un concert solidari amb els refugiats (en col·laboració amb Open Arms), per a una exposició del seu fotògraf de capçalera (el recordat Toni Catany) i per a un llibre de memòries i pensaments. I abans, recitals, demà i dijous, al teatre dels Lluïsos d’Horta, on va actuar als seus inicis, en els seus anys de veïna del barri.

De tot això van informar el seu mànager, Yanni Munujos, i el comissari de l’Any Bonet, Oriol Ferrer, a L’Ovella Negra, on la cantant va bufar les espelmes d’un pastís de 50 aniversari bastant surrealista, a base d’ensaïmades, i va interpretar dues peces amb el guitarrista Borja Penalba: Mercè, inspirada en la seva mare, i Sempre hi ha vent, dedicada a tots els cantants. Els corrents la seguiran acompanyant el 2017.