El Circ d'Hivern fusiona disciplines per parlar dels èxodes

Després de celebrar dues dècades de trajectòria amb un espectacle ple d’humor, el Circ d’Hivern canvia el to en la seva 21a edició per parlar de les fugides, tant les interiors com les tangibles, i dels motius que s’hi amaguen al darrere. A través del llenguatge del circ, el xou Invisibles s’endinsa en el relat d’aquells èxodes que s’emprenen cap a noves destinacions, però també dels que fan que ens desplacem sense moure’ns de lloc.

La narració d’aquests viatges de doble direcció intercala diferents disciplines com el  trapezi, l’escala d’equilibri, la roda alemanya i el quadrant rus amb un acompanyament musical a càrrec de Marc Sastre. Fins al 21 de gener, l’Ateneu Popular de Nou Barris acull aquest relat construït a partir de les pròpies vivències dels sis membres de l’espectacle sota la batuta de Joan Arqué i Joan Ramon Graell.

L’equip defensa una dramatúrgia contemporània, com apunta Tomeu Amer, encarregat del número de roda alemanya. «Ens sentíem hipòcrites si focalitzàvem l’èxode en els refugiats», afirma. Per això, els intèrprets han coincidit en la seva voluntat d’explicar «des de la total sinceritat» les diferents maneres de fugir que marquen tant les històries individuals com les col·lectives.

El resultat és un «relat harmònic que es compon d’una part de cada uno dels membres del circ», comenta Amer, «en el que el públic també pot participar afegint les seves pròpies experiències».

TRADICIÓ NADALENCA

Des de la por o la soledat fins a la fam o la mort, el muntatge explora els motors que ens mouen a emprendre nous camins «sense una concreció geogràfica o temporal específica», com adverteix Graell. El codirector de la producció també subratlla la importància de les sinergies que s’han establert entre els membres de l’equip i l’Ateneu de Nou Barris, del qual ha elogiat l’alt grau d’implementació en el teixit social d’aquesta zona de Barcelona.

Per la seva part, Cristina Tascón, representant de l’entitat, recalca que hi ha un públic per al qual el Circ d’Hivern s’ha convertit en una tradició nadalenca més, com comprar loteria buscant que els toqui la Grossa. Segons Tascón, moltes de les més de 7.000 persones que van passar per l’espectacle durant l’anterior edició eren vells coneguts. «Hi havia moltes cares que ja coneixíem d’anys anteriors», rebel·la.

Notícies relacionades

Carpes, pallassos i acrobàcies en família

El musical regna per Nadal

Els directors del muntatge destaquen que el Circ d’Hivern té la intenció de traslladar l’espectacle a nous escenaris després de les 28 funcions programades a Nou Barris.

No obstant, encara no poden assegurar que no es vegin forçats a fer-ho a l’estranger davant la falta de resposta per part dels grans teatres i auditoris de Catalunya. Per ells, no aconseguir sortir i poder girar l’espectacle dins del seu propi territori «seria el símptoma que el circuit de circ està malalt», sentencia Graell.