TRENCA EL SEU MUTISME AMB UN DISCURS ESCRIT
Bob Dylan: "Tenia les mateixes probabilitats de guanyar el Nobel que d'anar a la Lluna"
L'ambaixadora dels EUA a Suècia va llegir el discurs de l'artista al final del banquet d'honor, en què va agrair a l'Acadèmia "una resposta tan meravellosa"
- /
El premi nobel de literatura Bob Dylan va assegurar aquest dissabte a la nit en un discurs escrit que mai ha tingut temps de preguntar-se si les seves cançons són literatura, però va agrair a l'Acadèmia Sueca que sí que ho hagi fet i que hagi tingut "una resposta tan meravellosa" al concedir-li el guardó.
Dylan no va assistir a la cerimònia dels premis Nobel per tenir altres compromisos i és la primera vegada que trenca públicament el seu mutisme des que li van concedir el guardó a l'octubre a l'escriure un discurs que va ser llegit al final del banquet d'honor per l'ambaixadora dels Estats Units a Suècia, Azita Raji.
L'esquiu cantautor nord-americà va començar el seu discurs escrit lamentant la seva absència, però va assegurar que hi era "totalment en esperit" i que se sentia honrat per haver rebut "un premi tan prestigiós".
LECTOR DE "GEGANTS DE LA LITERATURA"
Rebre el premi Nobel de literatura era una cosa "que no m'hauria pogut imaginar mai, ni veure'l venir", va assegurar Dylan, i va recordar que des de petit "ha llegit i absorbit" les obres d'alguns llorejats, "gegants de la literatura" com Rudyard Kipling, George Bernard Shaw, Thomas Mann, Pearl S. Buck, Albert Camus o Ernest Hemingway.
"Que ara jo m'uneixi a una llista de noms com aquesta realment va més enllà de les paraules", va afirmar el cantautor.
"Si algú m'hagués dit que tenia la més mínima oportunitat de guanyar el premi Nobel, hauria pensat que en tenia les mateixes que d'anar a la Lluna. De fet, l'any que vaig néixer (1943) i en altres després ningú al món va ser considerat prou bo per aconseguir-lo".
CONTROVERTIDA DECISIÓ
La concessió a Dylan del premi Nobel de literatura per part de l'Acadèmia Sueca ha sigut una decisió que no ha agradat a tothom, pel fet de donar el guardó a un cantautor.
No obstant, "ni una sola vegada he tingut temps de preguntar-me: '¿les meves cançons són literatura?", va assegurar Dylan, que donar les gràcies a l'Acadèmia Sueca "per prendre's el temps de considerar aquesta qüestió tan concreta i, en última instància, per donar una resposta tan meravellosa".
El nou premi nobel va assenyalar que les seves cançons, que "són el centre vital de gairebé tot", sembla que "han trobat un lloc en la vida de molta gent en moltes cultures diferents" i està agraït per això.
En el seu text va recordar que quan va començar a escriure cançons, quan era adolescent, i fins i tot al tenir una mica de fama, somiar grans coses suposava esperar gravar discos i que les seves cançons sonessin a la ràdio, és a dir, arribar "a una gran audiència" i poder "seguir fent el que t'havies proposat".
Al final, ha gravat dotzenes de discos, ha fet milers de concerts a tot el món, "davant 50.000 persones, però també davant 50", i va assegurar que és "més difícil" fer-ho en el segon cas.
50.000 són una persona única, però 50 no. "Cada persona té una identitat individual separada, un món dins d'elles mateixes. Poden percebre les coses amb més claredat".
En aquest cas, "es posa a prova la teva honestedat i com es relaciona amb la profunditat del teu talent. El fet que el comitè Nobel sigui tan petit no em passa desapercebut".
SE'N VA RECORDAR DE SHAKESPEARE
Quan Dylan va saber que havia aconseguit el Nobel, després de "més de diversos minuts per processar-ho de manera adequada", se'n va recordar de William Shakespeare i de les coses que devia pensar a l'escriure i construir una obra, no només des del punt de vista de l'escriptura sinó de detalls quotidians.
"M'hi jugo el que sigui que l'última cosa que Shakespeare tenia al cap era la pregunta de si això és literatura", va indicar Dylan.
Notícies relacionadesI com Shakespeare, el cantautor també està ocupat "amb freqüència" en la recerca dels seus esforços creatius i "lidiant amb tots els aspectes mundans de les coses mundanes de la vida" com qui seran els millors músics per a una cançó o si està gravant a l'estudi adequat.
I és que -va dir- hi ha coses que "no canvien mai, ni en 400 anys".
