La gèlida faula de Baricco

Alessandro Baricco (Torí, 1958), tan estimat pels lectors com qualificat d’artificiós per alguns crítics a Itàlia, assegura haver après dues o tres coses en les classes que durant 25 anys ha impartit a l’escola d’escriptura Holden que ell va crear a la seva ciutat natal. I aquestes certeses sostenen l’estructura de la seva calculada novel·la, La Esposa joven (Anagrama), una faula amb personatges sense nom, voluntàriament arquetípics i un punt mitològics.

    El dibuix de la trama està traçat amb tiralínies en una atmosfera gèlida i ritual: a principis del segle XX una dona, l’esposa del títol, torna a Itàlia des de l’Argentina per casar-se amb el seu promès, però aquest, igual que Godot, no acaba de tornar mai d’Anglaterra, on es troba de viatge de negocis, i ella es veu obligada a conviure amb el pare, la mare, l’oncle i la filla, la rica família del seu promès, així com el majordom, Modesto, l’únic personatge que té nom i que actua com un director d’orquestra o com un d’aquells enginyosos criats de la comèdia de l’art.

    Per accedir a aquestes poques certeses de Baricco sobre l’escriptura, l’autor, que s’ha integrat en el llibre com a narrador, recomana llegir La Esposa joven com si s’estigués aprenent a circular en una pista de gel: «Al principi pot semblar difícil, però una vegada ho domines només cal deixar-se lliscar per la narració, que és en realitat molt clara i accessible. Crec que aquest és un dels meus llibres més fàcils de recórrer».

El sexe com a cerimònia

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Els personatges de la novel·la es mostren atrapats en l’espera, en aquesta atmosfera sense temps. Es diria que estan morts en vida, obligats a complir un cerimonial que els preservi del caos. Un d’aquests rituals en què Baricco s’ha aplicat més és el sexe, en les explícites escenes en què la innocent promesa rep lliçons pràctiques.

    «Sé que les descripcions sexuals en la literatura són molt perilloses, fins i tot els millors han escrit pàgines horribles sobre el tema i són molt pocs, que jo sàpiga potser només salvaria Nabokov, els que no s’han equivocat. Dit això –admet Baricco– crec que val la pena arriscar-s’hi perquè era un assumpte important en aquesta història en què la protagonista accedeix al món a través del propi cos». L’escriptor recorda com en el seu principal èxit fins ara, Seda, va ser molt celebrada la inclusió d’una carta eròtica, un tema que no havia tornat a abordar fins ara. «Sento que aquest intent és una forma de millorar aquell».