La primera novel·la

L'autora Jenn Díaz rememora el seu debut narratiu

La primera novel·la
1
Es llegeix en minuts
Jenn Díaz
Jenn Díaz

Escriptora.

ver +
Notícies relacionades

Publicar la teva primera novel·la amb 22 anys té avantatges i desavantatges. I alguns avantatges que s’assemblen més, si els analitzes, als desavantatges. Per exemple, si escrius una primera novel·la i no te la publiquen, amb els anys, quan la revises, sents certa tendresa. Si s’ha publicat, et sents desemparada: circula sense que puguis controlar-la, i tu ja no ets aquella persona. És com si constantment mostressin als altres els vídeos de quan no sabies caminar i ara ja sabessis trotar. Un dels desavantatges camuflats d’avantatges és que, al ser jove, la premsa sent molta curiositat per tu: bé per destruir-te, bé per alçar-te a un tron al qual només tenen accés uns quants. Amb 22 anys, tens tot el temps del món per millorar, i si el que has escrit els agrada, t’auguraran un gran futur. És possible que passis anys així, perquè encara et quedarà temps fins que et treguin l’etiqueta de jove promesa. El gran desavantatge és que com que la primera novel·la normalment passa més desapercebuda que la cinquena o la desena, quan la gent et descobreix en les últimes i els agrades, torna a aquella primera novel·la maleïda (per a tu) per llegir-te més.

Hi ha un llibre en la teva trajectòria amb el qual traces una línia: d’aquí endavant, les novel·les poden envellir més bé o més malament, pots reconèixer-t’hi més o menys, però no t’avergonyeixen. De la línia cap enrere, desitjaries que mai s’haguessin publicat. De la meva primera novel·la es va dir que era fresca i que se li veien les costures. Jo acabava d’aterrar en el sector editorial i la crítica literària em sorprenia. Descobrien coses dels meus personatges que jo no havia pretès, analitzaven el que a mi em passava desapercebut. Era meravellós. A la gent li agradava, era jove, promesa, fresca, diferent. Però se li veien les costures. Això m’inquietava. ¿Quines eren les costures de la meva novel·la? ¿Com les podia ocultar, si era la que pitjor coneixia la meva obra, en vista de tot el que extreien els altres d’aquelles poques pàgines? Molts escriptors reneguen de les seves primeres novel·les, i jo ara tinc una oportunitat única: reeditar la meva primera novel·la, no avergonyir-me’n, amagar-li les costures, però que la frescor, això sí, hi continuï intacta.