Pablo Auladell guanya el Nacional de Còmic per 'El paraíso perdido'

Portar al còmic El paradís perdut de John Milton, 10.000 versos èpics i rotunds que expliquen el pols bíblic entre Llucifer i el mateix Déu. Aquesta és la gesta que a l’historietista i il·lustrador Pablo Auladell (Alacant, 1972 ) li ha valgut el Premio Nacional del Cómic, dotat amb 20.000 euros. El dibuixant va rebre ahir la notícia en plena activitat amb els llapis a la mà, més que satisfet i traient pit davant d’una feina, la de dibuixant de còmic, a la qual en ocasions se li ha negat el pa i la sal. «Crec que nosaltres mateixos tenim la culpa d’aquesta desconsideració, perquè a vegades no creiem en el que fem i podem fer la impressió que aquesta és una feina molt fàcil. I no ho és en absolut».

Auladell ho sap prou bé. El paraíso perdido li ha ocupat tres anys de feina i suportar una infinitat de vaivens editorials fins que, finalment, Sexto Piso la va publicar el 2015. Cal dir que qui s’acosti a El paraíso perdido, el còmic, no estarà excusat d’enfrontar-se a l’original. Ho diu l’autor, que també ha realitzat el guió.

El jurat ha destacat l’obra pel «gran valor artístic i la força visual inspirada per la intemporal visió de Milton, el seu tractament del color, l’ús original de la iconografia i la narrativa, que aconsegueix ser arquetípica i plenament actual al mateix temps». Encara que l’aclaparador poema èpic de Milton sigui molt narratiu, l’aposta del dibuixant era traslladar la música original i la potència poètica del text a les imatges. «No volia que els dibuixos es limitessin a il·lustrar, de fet, hi ha moltes vinyetes sense text. Així que les imatges havien de ser solemnes».

L’opció d’Auladell ha sigut oblidar-se dels il·lustradors canònics de l’obra, Gustave Doré i William Blake. «Per començar, els meus dibuixos no havien de ser gaire recarregats, perquè al còmic, les coses s’han de moure. Així que vaig jugar amb molt poc color i vaig portar la història a un estil renaixentista per allunyar-me d’aquells antecedents que han marcat tant l’obra». El resultat, figures majúscules com estàtues de marbre, és poderós. «El text de Milton em va ajudar perquè provoca imatges molt visuals, com quan diu que la llança de Satan és com una muntanya, això és molt inspirador».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

REIVINDICACIÓ / Si hi ha il·lustradors per als quals el còmic és només un passatemps, l’autor defensa igual els dos llenguatges, tan diferents entre si i que sol practicar en la mateixa mesura. Seves són les il·lustracions de La llegenda del sant bevedor, de Joseph Roth, i La puerta de los pájaros, de Gustavo Martín Garzo.

La seva feina com a historietista es va iniciar el 2000. El 2006 va obtenir el guardó a l’Autor Revelació al Saló del Còmic de Barcelona per La Torre Blanca. També s’ha atrevit amb un còmic breu sobre El Quixot. «M’interessa treballar tant amb la paraula literària com amb la imatge», diu amb orgull. De moment, El paraíso perdido ha sigut publicat a Corea, França, Holanda i Anglaterra.