Josep Maria Esquirol, Premio Nacional de Ensayo

Per «meditar, de manera directa i personal, sobre la pròpia vida ajudant a viure-la amb més lucidesa i consciència. Un bon exemple de filosofia d’alt estil capaç d’interpel·lar qualsevol mena de lector». Així va valorar ahir el jurat l’obra La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema / Acantilado), del filòsof Josep Maria Esquirol (Mediona, 1963), a l’atorgar-li el Premio Nacional de Ensayo, dotat amb 20.000 euros i que concedeix el Ministeri de Cultura.

Pel professor de filosofia i pensament contemporani de la Universitat de Barcelona, aquest guardó «premia els lectors del llibre, que ha funcionat perquè ells l’han recomanat». Un dels eixos de La resistència íntima és «la idea bàsica de la intempèrie humana». «Estem al descobert i, per tant, hi ha moltes coses que ens erosionen, ens disgreguen. Davant d’això, el gest humà per excel·lència és protegir-nos i això significa empara, resistència, gestos que impliquen calidesa, confiança, solidesa, com el fet d’estar a casa, un espai càlid que ens permet recuperar forces i enfortir-nos», explica.

«No intento donar receptes ni oferir plantejaments fàcils per solucionar les coses, perquè les més greus no tenen solució, sinó explicar les coses de forma que ajudi a afrontar la dificultat amb més claredat», afegeix. Per això, reivindica «la quotidianitat del llenguatge, més càlid i menys formal i abstracte», per «posar atenció en elements que no són novetat i que la gent ja viu». «No descobreixo res de nou, sinó que destaco coses que en aquesta societat espectacular se solen arraconar».

Notícies relacionades

Josep M. Esquirol : «A la vida hem de mantenir el tipus»

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

«La pitjor esclavitud consisteix a no entendre res. La ignorància et fa esclau de la situació i en el moment en què tu entens una situació ja l’estàs canviant, transformant», subratlla l’autor d’una desena de llibres, entre ells, El respirar dels dies, El respeto o la mirada atenta i La frivolidad política del final de la historia. Per això, el seu «és el pensament seriós, que no dóna receptes sinó que comparteix la comprensió que per si mateixa ajuda a canviar les coses».

«Reivindico la intimitat», conclou, en al·lusió al títol. «No em refereixo a l’interior sinó a íntim com a sinònim de pròxim. I el més íntim són les altres persones. Una intimitat feta de relacions amb persones que t’acompanyen en la teva vida».