La vuitena història de Harry Potter

El títol original de l’obra de teatre estrenada aquest estiu a Londres, 'Harry Potter and the cursed child', conté una dosi d’ambigüitat que en les traduccions al català i al castellà s’ha optat per augmentar amb l’objectiu de deixar encara menys pistes sobre un contingut carregat de girs i sorpreses. Rowling va demanar als fans que van assistir a les actuacions prèvies que mantinguessin el secret, i van complir. I sí, era necessària aquesta contenció. Així que mantinguem el contingut verge: deixem-ho dient que el pes dramàtic recau en els canvis que la maduresa, i sobretot la condició de pares, ha imprès en els personatges, en els conflictes entre les dues generacions i en les anades i vingudes del passat al present plenes de gestos de complicitat i alternatives sobre el que ja se sap que faran sospirar més d’una i dues vegades els seguidors de la saga.

Notícies relacionades

¿Què opinen els primers lectors de 'Harry Potter i el llegat maleït'?

L'Ajuntament de Barcelona impedeix el llançament nocturn del nou 'Harry Potter'

Sense trencar la discreció que es mereixen els que avui obrin les pàgines del llibre, podem dir que han passat 19 anys, i l’epíleg de 'Harry Potter i les relíquies de la mort', amb la següent generació dels Potter, Weasley i Malfoy preparada per anar a Hogwarts, s’ha convertit en la primera escena del text promocionat com «la vuitena història» de Harry Potter.

Hi ha qui s’ha aproximat al personatge des dels llibres, i després ha trobat una il·lustració brillant d’aquelles històries en el cine. Hi ha qui s’ha acostat a l’univers Potter des de les pel·lícules, per descobrir al passar a la lletra impresa que se les havia vist amb l’esquelet argumental d’un text que oferia alguna cosa més. Aquesta sensació, la de trobar-se amb la trama despullada, sense la presència de la narradora Rowling, és la que deixa 'Harry Potter i el llegat maleït'. Una experiència tan satisfactòria com incompleta, una sensació més similar a la de veure’s amb la novena pel·lícula que amb la vuitena novel·la. Encara que aquesta cosa més que aquí falta és el brillant muntatge escènic que s’intueix a cada cop d’efecte. Una aposta: els lectors acabaran desitjant comprar un bitllet per plantar-se al West End.