"Els videojocs són l'avantguarda de l'entreteniment"

Ha sigut columnista sobre videojocs a Los Angeles Times, Japan Times i MSNBC, i els seus articles han aparegut en publicacions com Rolling Stone i Wired. El seu llibre 'La gran història dels videojocs' (Nova) cobreix el primer segle dels videojocs.

–¿Quina posició ocupen en l’actualitat els videojocs en l’ecosistema de l’entreteniment? 
–Ja són un mitjà totalment acceptat. Les probabilitats que un adult mitjà dediqui aquesta tarda a jugar a un videojoc són tan altes com que s’assegui a veure la televisió o vagi al cine a veure una pel·lícula. Els videojocs són l’avantguarda de l’entreteniment. 

–¿Quines tendències definiran l’evolució dels pròxims anys? 
–L’evolució gràfica sempre és el ganxo en el llançament d’un nou joc. Però internet ha portat també moltes evolucions al gaming –jocs freemium, shareware, MMO, tornejos–. Una altra tendència que no ha tingut res a veure amb l’aspecte gràfic són els casual games [jocs simples per a públic general: puzles, Candy Crush...]. Jo era molt crític amb ells, però em vaig equivocar. Han generat un espai per a la creativitat. I potser la realitat virtual és la pròxima evolució, però espero que no. Em preocupa el factor de l’aïllament.

 
–¿Creu que Pokémon Go és un èxit efímer o, en canvi, assenyala l’inici d’una nova era de jocs de realitat augmentada?
–No m’encanta Pokémon Go, però estic impressionat per tot el que ha aconseguit. Pot tenir un èxit durador només si Nintendo escolta les queixes dels jugadors. És un joc d’última generació, encara necessita polir-se. Però en general és un concepte especialment brillant.

 
–Al seu llibre es recorden alguns episodis de recel davant els videojocs en relació amb el sexe, la violència o l’addicció. ¿Aquesta etapa s’ha superat? 
–M’agradaria que els pares poguessin ser més selectius sobre els jocs als quals permeten que els seus fills juguin. Crec que l’addicció als videojocs és un problema enorme. És una bogeria. Està arruïnant vides.