De Mel Brooks a la dona de vermell

Ara, en la mort de Gene Wilder, un dels molts còmics d'origen jueu que han enriquit la comèdia nord-americana, sigui cinematogràfica, televisiva o de monologuistes (Ernst Lubitsch, Groucho Marx, Billy Wilder, Jerry Lewis, Lenny Bruce, Andy Kaufman, Mel Brooks, Peter Sellers, Woody Allen, Larry David, Gilda Radner, Jerry Seinfeld, Ben Stiller, Louis C. K..., una llarga tradició), recordo una de les primeres vegades que vaig veure l'actor en pantalla, quan encara no s'havia convertit en la presència més recurrent de la 'troupe' de Mel Brooks.

És una escena de 'Bonnie i Clyde' (1967), de cap manera una comèdia. Aquest títol fundacional del Nou Hollywood és un drama criminal i violent sobre la famosa parella de delinqüents en l'època de la Gran Depressió. En un moment de la seva trajectòria segresten l'eixelebrat director d'una funerària i la seva promesa. En un film sobre enfrontaments entre enemics públics número 1 i la policia, sobre el complex d'Èdip i la impotència sexual, l'aparició de Wilder com l'espantadís funerari hi posava una extravagant nota de color humorístic.

Cinc anys després, Wilder va protagonitzar un dels dos episodis més xocants de 'Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar'. Si en un d'ells el director del film, Woody Allen, interpreta un espermatozoide en estat de pànic abans de l'orgasme masculí, a l'altre és Wilder qui dóna vida a un metge enamorat d'una ovella.

FRANKENSTEIN, WONKA, HOLMES...

Quan la censura espanyola va alliberar la pel·lícula d'Allen, Wilder ja era el baró Frankenstein més divertit. La seva interpretació paròdica del personatge a 'El jove Frankenstein' (1974), tan irreverent com tributària i manierista versió del film dels anys 30 a càrrec de Brooks, el va convertir en un dels comediants de moda. El seu Friedrich (no Victor) Frankenstein és possiblement la millor de les composicions de l'actor juntament amb el Willy Wonka d''Un món de fantasia' (1971), primera adaptació al cine de 'Charlie i la fàbrica de xocolata': més contingut que Johnny Depp, més fidel al personatge descrit per Roald Dahl.

Quan va passar a la direcció, Wilder va ser fidel a les ensenyances de Brooks, amb qui va fer a més 'Els productors' (1967) i 'Selles de muntar calentes' (1973). El seu debut, 'El germà més llest de Sherlock Holmes' (1975), coprotagonitzada amb Marty Feldman, l'Igor de la gepa canviant a 'El jove Frankenstein', està en la línia de les paròdies de personatges cèlebres ideades per Brooks. Per això va sorprendre tant que Wilder realitzés després una comèdia diametralment diferent com 'La dona de vermell' (1984). L'èxit de taquilla d'aquesta espècie de reedició de 'La tentación vive arriba', amb el maldestre Wilder fascinat per l'esvelta Kelly LeBrock, li va permetre viure sense problemes durant molt temps.

AMB RICHARD PRYOR

Notícies relacionades

Mor l'actor Gene Wilder als 83 anys

Hollywood acomiada Gene Wilder a Twitter

Wilder ha mort als 83 anys a causa de complicacions derivades de l'Alzheimer. Un altre gran comediant, Richard Pryor, es va haver de retirar a causa d'una esclerosi múltiple. Junts van protagonitzar el 1989 'No em cridis que no et veig', una comèdia mal resolta a partir d'un gran punt de partida: Wilder, sord, i Pryor, cec, es converteixen en els sospitosos principals d'un assassinat.

Aquest va ser un dels moments més 'slapstick' en la carrera de Wilder, bon Frankenstein, millor Willy Wonka i, com a director, obsessionat a recrear ambients i personatges mítics: a 'El mejor amante del mundo' la va prendre amb Rodolfo Valentino (1977), i a 'Terrorífica lluna de mel' (1986), interpretada al costat de la seva dona Gilda Radner, amb els relats de terror gòtic.