Estopa, font d'energia

Los Muñoz van plantar la seva bandera rumbera a Porta Ferrada

35035688 601

35035688 601 / FERRAN_SENDRA

3
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / SANT FELIU DE GUÍXOLS

Hi ha grups fets per als festivals d’estiu, altres tenen com a hàbitat els recintes coberts hivernals, i després hi ha Estopa, que ho omple tot sigui l’època que sigui. Com l’Espai Port, de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, que ahir a la nit va acollir els germans Muñoz i companyia en plena gira estival d’entre sant jordis: nou mesos després d’omplir el recinte olímpic i a dos mesos vista de tornar-hi per tancar la campanya del seu disc 'Rumba a lo desconocido'.

Els mateixos Muñoz, aliens als cicles del calendari i a les informacions meteorològiques: aquest últim punt va ser literal a Sant Feliu, on una forta tempesta va amenaçar de fer suspendre el concert en les hores prèvies. Estopa, al final, va poder més i, fins i tot amb un tènue plugim caient sobre el recinte, vam veure el bateria de la banda, Anye Bao, sortint a escena per executar el solo que dóna pas a Cacho a cacho. Un clàssic del primer disc, amb llicències hard rock en el trajecte i estrofes desafiadores en boca de David Muñoz. «Salimos de la cárcel / Metemos la primera / En el loro, DeepPurple / Chirrían las cuatro ruedas».

BOICOT ATMOSFÈRIC

David i Jose van aparèixer, com cada nit, de l’interior d’una rentadora domèstica gegant. El que no va poder funcionar a Sant Feliu va ser la pantalla de vídeo corbada situada al fons de l’escenari. Incidència tècnica derivada de les precipitacions. «Molt contents d’haver tornat i molt contents perquè ha deixat de ploure!», va celebrar en català un optimista David, que va afegir més fluixet, amb aire sorneguer: «Que ens respecti el Déu de la pluja... Per favor, fill de puta». Amb un èxit relatiu, ja que el plugim, per moments convertit en pluja, va seguir caient intermitentment durant bona part del concert.

MATERIAL FRESC

El context vacacional no va modificar el guió del grup, que va alternar les seves rumbes contagioses i els seus cops de guitarra rockers amb altres perfils de la seva obra, com la introspecció melancòlica i les cançons amb pes narratiu. Estopa sap què vol explicar als seus fans i no renuncia enlloc del missatge, de manera que, després d’una potent andanada de benvinguda, que va incloure 'Vino tinto' i 'Pastillas para dormir', va abaixar el to amb els suaus plecs rumbers d’'Estatua de sal', una cançó que hauria fet feliç Ray Heredia. El nou material va tenir una forta representació, set cançons, si bé el disc més citat aquests dies segueix sent el primer, del 1999, amb nou peces.

El 'tempo' lleuger, de perfils emotius, va seguir amb un altre títol fresc, 'Mundo marrón'. «I després d’aquestes cançons melancòliques i sensibles, una rumbeta», va anunciar Jose. Temps per a Tu calorro, acompanyada de les palmes del públic i amb la pista, sense cadires en aquesta ocasió, convertida en aula de balls de saló. David va mirar al cel quan va cantar als núvols de 'Corazón aerodinámico' i es va posar seriós al presentar 'Sin sombrero', cançó amb un protagonista que pateix addiccions, que va dedicar «a un amic de Cornellà que va deixar aquest sistema planetari per anar-se’n a un altre, el seu particular».

Notícies relacionades

Clima contingut, estrofes bolcades cap endins, i més introspecció amb 'Ya no me acuerdo', el moment solista de Jose, amb improvisació de teclats de Nacho Lesko. David va desaparèixer aquí de l’escenari i el seu germà va simular enfadar-se i posar-se verd com l’increïble Hulk. Més girs: l’extravertida 'Gafas de rosa', apuntant a la inhibició política («Cuan­do parece que te estén llamando / a la cara tonto y tú tan contento») i el tram de David i Jose sols, a dues guitarres, revisant les seves cançons en la seva forma original. «Com les vam inventar a casa, Encara que no siguem ni Mark Knopfler ni Jimi Hendrix». 'Vuelvo a las andadas', 'Demonios', 'La del Lute'... De nou amb la banda, 'Tan solo', amb la seva al·lusió a un «suelo mojado» mentre la pluja tornava a treure el nas per donar una mica més de realisme a la cançó. Però res podia parar, en fi, els Muñoz en el seu camí a 'Fin de semana', 'El del medio de Los Chichos' o aquella 'Fuente de energía' que els defineix i que va posar l’Espai Port del revés, contra la «cárcel sin salida», la «mala memoria» i els elements adversos d’una nit d’estiu.