Anar al contingut

ENTREVISTA

Love of Lesbian: "El nostre nom ens ha tancat moltes portes"

El grup porta el seu aventurat nou disc, 'El poeta Halley', al Festival de Cap Roig

Jordi Bianciotto

Love of Lesbian: "El nostre nom ens ha tancat moltes portes"

La gira de Love of Lesbian, un dels grups estrella del circuit de festivals, recala avui a Cap Roig. Hi porta el seu disc més introvertit, de cançons llargues i tornades esquives, 'El poeta Halley'. Parlem amb el seu cantant, Santi Balmes.

-¿Com està passant aquest disc la prova dels festivals? Bastant bé, hem refet la plantilla, com diria Luis Enrique, però, per exemple, un cançó com 'Bajo el volcán' és nova però ja té tres milions d’escoltes a Spotify. És veritat que la gent en un festival el que vol realment és botar i cantar els himnes, i nosaltres sempre tenim un debat intern sobre això. Al final sempre optem per un terme mitjà.

-Fa uns quants dies al Low Cost Festival (Benidorm), van tocar 12 cançons de les quals una de nou minuts, 'Psiconautas'... Que és com si fossin sis. Mig concert és material nou. La nostra obligació és estar en perpetu estat de mutació. De cara als pròxims discos seria millor llançar el disc per Nadal perquè a l’estiu hi hagi hagut temps d’assimilar les cançons.

-Però el de Cap Roig serà un concert íntegre, a diferència de la majoria de festivals. ¿Dues hores? Sí, és clar, aquí podrem elaborar el nostre discurs íntegrament. Aquesta és una altra lliga. Ens va realment molt bé celebrar aquest concert enmig de l’estiu: n’hem fet alguns de 50 minuts de durada i això per a nosaltres no és res.

-Se’ls acusa de participar en tots els festivals: «Ha nascut el Sense Love of Lesbian Fest, el primer festival en què no actua Love of Lesbian», ironitzaven dies enrere a 'El Mundo Today'. Aquestes bromes les hem propiciat nosaltres al dir que denunciaríem els festivals que no ens contractessin. Però, compte, perquè potser és hora de començar a canviar les tornes. Quan veus que un festival ple et paga a tu X quantitat i després a una banda de segona categoria però guiri li paga el doble, penses que nosaltres, o Vetusta Morla, Izal, Lori Meyers, Supersubmarina…, els sortim molt rendibles. M’ho va confessar un programador: «Amb vosaltres tinc el mateix ple i m’estalvio molts diners». 

-Fa set anys va explotar una bombolla de festivals. Ara es parla d’una altra. ¿Vostè la veu? Jo no. De vegades hi ha voluntat per part del periodista de ser el primer a anunciar que passarà alguna cosa quan encara no n’hi ha indicis. El festival és un hàbit de consum cultural i turístic. Hi ha qui diu que és la nova revetlla. Jo no diria tant, encara que alguns ho semblen. 
 
 -Hi ha debat al voltant de les marques. ¿Hauria d’aparèixer al contracte si actuaran en un escenari amb un patrocini? No havia pensat mai en aquestes coses, però nosaltres considerem habitual conviure amb les marques, són part del paisatge. A Blade runner hi apareixia un cartell de Coca-Cola que flipaves i això va contribuir a finançar la pel·lícula. Miquel Àngel i Rafael treballaven per a l’empresa del moment, l’Església catòlica. ¿A què juguem? Una altra cosa és que una marca tingui un comportament ètic menyspreable. Això no ho hem patit, o no ens en hem assabentat. 
 
-Una altra polèmica: a les xarxes els han acusat de frivolitzar amb el lesbianisme perquè són homes que canten l’amor heterosexual. Ja, m’hauria agradat molt contestar a aquella noia i vaig optar per callar perquè la cosa es calmés. Però li diré una cosa: ara el nostre nom es veu molt normal però fa anys no ho era, i ens ha tancat moltes portes. Hi ha hagut marques que s’han negat a fer coses amb nosaltres simplement per com ens diem. 
 
-Bé, acabada aquesta gira d’estiu, ¿els espera Llatinoamèrica? Sí, Mèxic, Xile, l’Argentina… Volem ser a Barcelona quan toqui The Cure, al novembre. Teníem les entrades comprades. Els hem avisat: ¡munteu-vos-ho com vulgueu però aquell dia som aquí!