Anar al contingut

¿Què han dit els crítics del vuitè llibre de 'Harry Potter'?

En la premsa britànica i nord-americana hi ha opinions enfrontades sobre el text de 'Harry Potter and the cursed child'

¿Què han dit els crítics del vuitè llibre de 'Harry Potter'?

DANIEL LEAL-OLIVAS

Els crítics teatrals han acollit amb una sonora ovació l'estrena en un teatre del West End de Londres de 'Harry Potter and the cursed child', l'obra de teatre firmada per J. K. Rowling, Jack Thorne i John Tiffany. Però les primeres reaccions dels crítics de la premsa britànica i dels EUA al llibre que recull el text teatral, distribuït a les llibreries aquest diumenge passat i que en les traduccions al català i el castellà arribarà a Espanya el 28 de setembre, han sigut molt més contradictòries. Aquesta és una selecció de diverses (atenció: els enllaços condueixen als textos originals, plens d'espòilers que ens hem estalviat en aquest resum).

Al ‘Daily Telegraph’, Charlotte Runcie comença amb un dels motius de debat dels crítics: com s'ha d'atribuir l'autoria del text. Segons les seves paraules, es tracta del “guió per a l'obra teatral, escrit pel guionista Jack Thorne, basat en una història concebuda en col·laboració entre J. K. Rowling i el director John Tiffany”. Segons Runcie, el retorn al món de Hogwarts és “apassionant” tant sobre l'escenari com en el llibre. Però considera que la trama de viatge en el temps que es desenvolupa és “vertiginosament complicada” i que el text teatral només és “l'esquelet” d'una experiència teatral que inclou molts altres components. Al seu torn, la crítica considera que “el lirisme i el sentit de l'abstracció” del text es correspon més amb el treball de Thorne que amb l'estil “més directe” de Rowling. La seva predicció és que “no satisfarà tots els fans” però que el “clímax emocional és devastador, fins i tot sobre el paper”, i que els personatges són “exactament com els recordaves”. Balanç: quatre estrelles sobre cinc.

En l'‘Irish Times’, Sara Keating és molt més dura, i considera que “falta la màgia de Rowling”, cosa que farà que els fans acabin “decebuts”, i insisteix que el text més que poder-se disfrutar per si mateix, anima a anar al teatre.

Molt més favorable s'ha mostrat la temuda crítica de ‘The New York Times’ Michiko Kakutani. Segons la seva opinió, encara que el text teatral “estigui mancat dels efectes especials tan comentats de l'obra, aconsegueix ser una lectura absorbent, capaç de mantenir-te despert tota la nit”. Tot i així, Kakutani considera que el text “no té l'amplitud imaginària i immersiva de les novel·les de Rowling”, encara que “situa una història intel·ligent en aquest món i aconsegueix resultar fidel als seus personatges i regles”. 

En canvi, a ‘The Washington Post’,  Jessica Contrera comença parlant de ‘llibre’ en cursiva, d'un producte llançat per una Rowling conscient que “els seus fans llegiran qualsevol cosa que hagi tocat ella”. Segons la crítica, “la màgia està amagada" en una obra que podrien ser “les notes inacabades” d'una de les seves novel·les o, encara pitjor, una peça de ‘fan fiction’.

Al ‘Hollywood Reporter’, Arthur A. Levine parla d'“uns resultats decebedors”, d'un argument que “definitivament serà més divertit sobre l'escenari”, encara que “més que una història original és un ‘remix’ de la mitologia prèvia de Potter”.

‘Entertainment Weekly’Marc Snetiker considera que el llibre és “un text teatral que demana ser vist” i coincideix que el viatge en el temps pesa massa en la trama, encara que contingui “captivadors arcs argumentals”. Tot i celebrar la definició dels personatges i reconèixer que satisfarà als fans trobar-se una “guia de 'cameos' i sorpreses”, el crític lamenta que Rowling no hagi escrit aquesta història “en el seu mitjà original, amb la seva inimitable forma de descripció guiant els lectors en comptes de portar a completar els espais en blanc”.