ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

El viatge emocional de Zipi i Zape

Els entremaliats germans creats per Escobar tornen a la gran pantalla per viure una aventura amb conflicte generacional inclòs

El director Oskar Santos farceix 'La isla del Capitán' de referències a 'Regreso al futuro', 'Peter Pan' i '20.000 llegües de viatge submarí'

undefined32748218 icult zipi y zape y la isla del capit n  dirigida por oskar 160727133455

undefined32748218 icult zipi y zape y la isla del capit n dirigida por oskar 160727133455

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Qué insuportables que són, els meus pares. Que insuportables que són, els meus fills. L’etern conflicte generacional inunda la nova aventura a la pantalla gran de Zipi y Zape. Fan absolut de 'Retorn al futur', el director Oskar Santos i el seu guionista, Jorge Lara, han recorregut a la saga de Robert Zemeckis i als viatges en el temps per ajuntar els bessons de Josep Escobar amb els seus progenitors i viure així una nova aventura que comença quan la família Zapatilla arriba a un palauet on només hi ha nens. La propietària de la mansió és la senyoreta Pam, interpretada per una excel·lent Elena Anaya. ¿De debò que entre les seves parets només hi ha felicitat i jocs?

'Retorn al futur' no és l’únic referent de 'Zipi y Zape y la isla del Capitán', que s’estrena avui, amb un guió que també beu de '20.000 llegües de viatge submarí' i 'Peter Pan'. El resultat és una trepidant aventura per als nanos i un cant a la paternitat gens cursi. La seva presència i poder visual la converteix en una de les grans apostes del cine espanyol del 2016.

NOUS PROTAGONISTES

Arran de l’èxit de Zipi y Zape y el club de la canica (2013), els productors –MOD, Zeta Cinema, Atresmedia i Kowalski– van posar en marxa la maquinària per a una segona entrega. I la van encarregar al mateix director: Oskar Santos. El cineasta bilbaí va rebutjar fer una seqüela amb els mateixos actors, que ja tenen 16 anys. Va partir de zero i es va posar a escriure, juntament amb Jorge Lara, la història d’una nova aventura amb uns nous protagonistes: Teo Planell i Toni Gómez. Zipi (espavilat i lligon) i Zape (milhomes i atrevit) no tan sols viuran una peripècia d’allò més entretinguda, sinó que emprendran un viatge emocional gràcies al qual entendran que els seus pares, al capdavall, no són tan insuportables.

Igual que en la primera entrega, Santos només agafa els personatges creats per Escobar. Res més, no li cal. «Del tebeo només me’n quedo l’essència, amb l’esperit rebel dels germans», afirma. Fugint del costumisme, el director porta Zipi i Zape al seu terreny –els anys 80– per rescatar l’esperit de pel·lícules gravades a foc en l’imaginari de la seva generació: E.T., Els Goonies, Indiana Jones i, és clar, Retorn al futur. Al còctel hi afegeix referències a la literatura d’Arthur Conan Doyle i Robert Louis Stevenson, autors que Santos va devorar en la seva infància.

MISTERI I VULNERABILITAT

«No crec en les seqüeles. Per això hem creat una nova aventura i un nou malvat». Si Javier Gutiérrez va brillar donant vida al dolent a Zipi y Zape y el club de la canica, Elena Anaya es llueix (i també sedueix) amb un paper completament diferent de tot el que ha fet fins ara al llarg de la seva carrera. «Si Falconetti [Gutiérrez] era el nen que mai va ser perquè li van robar la infància, la senyoreta Pam [Anaya] és la nena que mai ha deixat de ser», comenta el realitzador. En paraules del productor Fernando Bovaira, l’actriu palentina aporta «elegància, misteri, empatia i vulnerabilitat» a un personatge que posa de manifest «el costat fosc que té la llibertat sense mesura i el fet de no posar límits als capritxos», diu Anaya.

Igual que la primera part, La isla del Capitán va ser rodada a Hongria, que aporta un cert exotisme i una arquitectura no freqüent a Espanya, i a Euskadi, amb penya-segats i platges espectaculars com els de Zumaia (Guipúscoa). A Santos li agrada definir Zipi y Zape com una «superproducció low cost». El pressupost (4,6 milions d’euros) pot semblar alt si el comparem amb la mitjana del cinema espanyol, però l’equip ha hagut de fer malabarismes per tirar endavant un film amb una presència inusual en la indústria espanyola, incloent-hi uns efectes especials que, segons el director del departament, Juanma Nogales, impliquen «un salt exponencial respecte al que estem acostumats a veure en les pel·lícules juvenils a Espanya». «Zipi y Zape y la isla del Capitán demostra el gran nivell dels tècnics que tenim en aquest país», remarca Santos amb convenciment.

L’illa del Capitán neix amb la mateixa ambició que El club de la canica (pel·lícula que va tenir un llarg recorregut en festivals internacionals): conquistar la taquilla. «S’ha de reivindicar la paraula comercial. Tota la meva generació ha crescut amb això. Abans que cineasta jo sóc espectador, així que sempre estic pensat en la gent. Apostar pel públic familiar és una aposta més segura que d’altres, però això és mèrit dels meus productors. Tot i així, la taquilla és sempre un misteri, mai tens res segur», destaca el director.

¿UNA TERCERA ENTREGA?

Els resultats de taquilla, entre altres coses, marcaran la possibilitat d’una tercera entrega. ¿És una idea realista? «Ho decidiran els productors. Si m’ho tornessin a proposar a mi, ho acceptaria. Però tindria clar que la història hauria d’estar a l’altura. No ens posarem a fer una altra pel·lícula de Zipi i Zape només perquè sí. Hauríem de tenir una aventura magnífica per explicar», conclou Santos.

 

 

EDICIONES B

Els Zipi i Zape d'Escobar.

 

Notícies relacionades

 

 

Elena Anaya, en un fotograma de 'Zipi y Zape' y la isla del Capitán.