Josep Maria Mainat: "Canet Rock ha de reflectir la música d'aquí"

Compte enrere del tercer Canet Rock de l'era moderna: aquest dissabte, el Pla d’en Sala de Canet de Mar acollirà més de 12 hores de música al voltant de noms com Els Pets, Manel, La Gran Pegatina, Els Catarres, Sidonie , Sangtraït, Blaumut… I Josep Maria Mainat, l'ideòleg d'aquesta gran cita del pop català. L'excomponent de La Trinca, productor televisiu i autor del recent llibre ‘Ciència optimista’, s'ha apuntat al cartell i sortirà a cantar en homenatge a les Sis Hores de Cançó, el festival del qual va sorgir Canet Rock, ja que ara es compleixen 45 anys de la seva primera edició.

¿I què ens cantarà? Doncs una cançó, llarga, això sí, de La Trinca. La gent li diu 'La censura’, però el seu títol és ‘Homenatge’. És un popurri de paròdies de cançons de Llach, Raimon, Pi de la Serra…, sobre com s'ho muntaven per burlar la censura, que era una putada però ens incentivava la imaginació.

¿Ho creu així? Sí, els censors es van pensar que a ‘La faixa’ parlàvem de cotilles, i Pi de la Serra cantava ‘Verda’ per no dir ‘merda’. Si s'hi fixa, en la versió discogràfica de ‘La gallineta’, Llach no canta “visca la revolució”, sinó “visca la revulsió”.

Les Sis Hores van néixer el 1971 i van ser el preludi de Canet Rock. Un invent del seu germà Joan Ramon. Seva va ser la idea, i l'energia, i els contactes. El primer any esperaven 500 persones i en van venir 3.000. Va ser brutal. El segon ja va durar sis hores, i el tercer va ser el primer que es va titular Sis Hores de Cançó. ¡I en va durar 10! Ja al Pla d’en Sala van arribar a ajuntar-se 60.000 persones.

¿Quines actuacions té més presents? La de Raimon, just després de la mort de Franco. Vam penjar una bandera catalana de 50 metres d'una grua de la construcció. I Rafael Subirachs, cantant per primera vegada després de la dictadura ‘Els segadors’, en la versió tradicional (‘Catalunya, comtat gran’). Pell de gallina.

Al principi el règim els havia deixat fer. I després prohibir Canet els costava i van decidir posar-hi traves. Un any ens van demanar un permís del Ministeri de Marina. ¡Com que era Canet de Mar...! El 1976, la Marxa de la Llibertat va passar per Canet i van arribar 400 guàrdies civils amb uns focus tipus camp de concentració. Per si se'n va la llum, van dir. I a la una de la matinada, pam, se'n va anar la llum. Un atemptat a un transformador. La gent, molt excitada, i bona part del recinte a les fosques durant una hora. Sempre pregunto als que van néixer nou mesos després si els seus pares eren a Canet aquella nit, en aquella hora de foscor.

Després van tenir la satisfacció que aquell món es va enfonsar. I el festival es va fer més festiu, amb Al Tall, Pere Tàpias, nosaltres mateixos… I va deixar de celebrar-se mentre Canet Rock seguia, encara que l'última edició no va funcionar perquè havia perdut l'esperit.

El Canet Rock de 1978, amb Blondie, Ultravox, Nico i Daevid Allen. ¡Mític! Mític per als aficionats al rock, però Canet era i ha de ser un aparador que reflecteixi la música que es fa aquí, als Països Catalans.

I no volen orientar els gustos del públic, sinó reflectir-los. Per descomptat. Al Canet Rock actual la gent coreja de la primera a l'última cançó. Són 12 hores així. És una cosa que no passa gairebé enlloc.

Encara que de rock no n'hi ha gaire. Al Canet Rock dels 70 tampoc n'hi havia. Li dèiem així perquè rock equivalia a música actual. Si mira els cartells, actuaven l'Orquestra Plateria, la Mira-sol… Música laietana, mediterrània, que no tenia res a veure amb el rock’n’roll. I Els Pavesos, i el flamenc de Lole y Manuel.

L'any passat ja va cantar aCanet. ¿Com es va sentir? Molt còmode. Quan canto sempre miro la gent i sé quan es diverteixen, quan s'avorreixen… I vaig veure gent jove amb un somriure, fins i tot cantant les cançons.

I Canet Rock seguirà. Jo crec que sí. Aquest any vindran 20.000 persones, o més, una xifra espectacular. Encara que volguéssim, no se'n poden ficar gaires més.

Notícies relacionades

#CanetRockEP: Envia'ns les teves fotos del festival de música

El #MeToo dels nens

Aquest Canet Rock també té a veure, com el dels 70, amb certa ebullició col·lectiva, de país. ¿Segueix observant-la en aquesta tercera edició? Sí, potser fins i tot una mica més.

¿Hi ajuda la victòria del PP? Suposo que sí, perquè aquesta victòria ha sigut allà, no aquí, cosa que fa més ràbia, perquè els espanyols ens diuen qui ens ha de governar quan aquí el PP és una força residual. El tema segueix per resoldre i la gent segueix aquí. Que estem en un camí que ha de portar no dic a la independència però sí a saber si els catalans volem ser independents, això segur. S'ha de preguntar.