Queen es rejoveneix

Les ganes d'aplaudiments i grades plenes, la prolongació de la joventut, l'ego artístic, els diners o, encara que sembli mentida, el simple gaudi musical: cada un d'aquests motius, potser tots a la vegada, poden ajudar a entendre l'obstinació de Brian May i Roger Taylor per perpetuar un nom històric del rock, Queen, per sobre de la vida i la mort, gairebé 25 anys després d'haver perdut el seu cantant i figura més identificable, Freddie Mercury. Un dels repertoris més universals sorgits al segle XX tornarà a sonar avui a Barcelona (Palau Sant Jordi, 21.00 hores, encara queden entrades), aquesta vegada confiant en una veu d'una altra generació, gairebé d'un altre món, Adam Lambert, producte de la maquinària televisiva d'American idol.

Molts fans es van prendre l'anunci com una broma, però se n'hauran hagut de fer a la idea: aquesta criatura promocionada per un talent show ha sigut cridada per May i Taylor per ocupar la plaça de Mercury, i això des que, el 2012, el tàndem es va estrenar amb una gira per Europa oriental. La retòrica oficial insisteix que «Freddie Mercury és insubstituïble», una evidència, però Lambert fa tot el possible per intentar arribar a l'impossible, estar a l'altura d'un mite i d'una d'aquelles figures tan originals que quan algú prova d'imitar-les cau en un ridícul clamorós.

POTÈNCIA VOCAL / Lambert té veu i frescor. No és un creador nat: pràcticament no compon, però ¿i què? Ningú sembla morir-se de ganes d'escoltar noves cançons d'una altra versió de Queen, i més després que l'última vegada que ho van intentar (The cosmos

rocks, de Queen + Paul Rodgers, 2008) van passar sense pena ni glòria. Les seves aptituds vocals naturals i la motivació amb què es pren la seva missió l'han convertit, ha declarat May, en «un regal de déu», encara que segurament no ha desestimat la importància de la seva projecció televisiva. Desapareguts pràcticament els programes musicals, i amb la MTV substituïda per YouTube, els talent shows són l'eina promocional més fulminant, de manera que quan May i

Taylor van descobrir Lambert es van trobar amb la feina més difícil ja feta. La trobada no va ser precisament discreta: el jove cantant va abordar al plató d'American idol, al costat d'un altre participant del programa, Kris Allen, una sentida versió de We are the champions a la qual es van sumar May i Taylor. Això va ser el 2009, quan Queen + Paul Rodgers arribava a la fi.

Així que la marca Queen, reduïda a dos dels seus membres històrics (el baixista John

Deacon mai ha volgut saber res de reunions post-Mercury) segueix operant pels escenaris de mig món fent-nos oblidar que, durant un temps, més d'una dècada, May i Taylor van dubtar sobre la conveniència de ressuscitar-la. Quan, el 1997, tots dos van venir a Barcelona per promocionar l'antologia Queen rocks, es van fer els misteriosos i es van mostrar poc decidits a reactivar la banda amb un altre cantant, si bé no hi van tancar la porta. Durant un temps van temptejar el terreny amb George Michael (en l'homenatge a Mercury de l'estadi de Wembley, el 1992, del qual va sortir l'epé Five live), amb Elton

John (aquell The show must go on del 1997, inclòs dos anys després a l'antologia Greatest hits III) i amb Robbie Williams (We are the champions per a la banda sonora de la pel·lícula històrica Història d'un cavaller, del 2001), sense que ni les peces, ni les agendes, ni els interessos, acabessin d'encaixar. Al final, va ser un clàssic del rock, Paul Rodgers, excantant de Free i Bad Company als anys 70, company de files de Jimmy Page (Led Zeppelin) a The Firm als 80, l'escollit per sortir de gira, ja el 2005, amb el repertori de Queen.

May i Taylor van prioritzar llavors la complicitat generacional i el pòsit rocker per sobre de la fama mediàtica. Just el contrari que en la seva actual aposta per Lambert, una criatura que va aparèixer com si no tingués passat, que té ara 34 anys (May en té just el doble, 68, i Taylor, 66) i que disposa de tres discos a nom seu en què ha evolucionat des dels rampells rockers amb mans de pintura glam (sobretot en el seu primer disc, For your entertainment, en què van aportar cançons Justin Hawkins, de The Darkness, així com Pink, Linda Perry i Lady Gaga) fins al pop ballable de tacte electrònic que domina la seva última obra, The original high (2015). El nou cantant és el primer nord-americà a les files de Queen. Originari d'Indianapolis, encara que crescut a Califòrnia, entre San Diego i Los Angeles.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

DEBUT A LISBOA / Lambert combina la seva vinculació a Queen amb els seus propis discos i gires: aquesta primavera ha sortit de ruta per sales mitjanes europees interpretant el seu repertori personal, sense cites al grup i amb versions, en canvi, de Tears for Fears, Pink i Avicii. La crida a les files de Queen s'ha produït fa pocs dies. El primer concert de la gira europea del grup va tenir lloc divendres en el festival Rock in Rio-Lisboa. Allà, Queen + Adam Lambert van oferir un repertori modificat respecte dels concerts de l'any passat, en què no va obrir amb One vision sinó amb The hero (de la banda sonora de Flash gordon) i va recórrer, en fi, els hits de la banda des del seu flanc més rocker fins al més pop.

Si l'última vegada que van actuar a Barcelona, el 2008, Rodgers va passar part del concert amagat mentre May i Taylor agafaven el micro o donaven pas a registres enllaunats de Mercury, ara tot apunta que els veterans fan lluir Lambert, a qui potser veuen com el frontman ideal que feia tant de temps que estaven buscant. Un portaveu potser de disseny, teledirigit i sense pedigrí, però, al capdavall, només es tracta de tancar els ulls i deixar que I want to break free, Bohemian rhapsody o We will rock you convidin a somiar amb el que un dia van ser i amb el que ens entestem que segueixin sent.