Ibra 'Tomba Tomba': "Si la gent està trista i canto, esclata la primavera"

Ha agafat el seu nom artístic de la cançó emblemàtica de Lluís Llach, però en realitat es diu Ibrahima Sané (Bignona, Senegal, 1985). Va arribar fa deu anys.

-Funciona molt bé la seva versió. ¡Total! És molt encomanadissa, sí. Em va agradar molta la tornada de L'estaca, quan diu que si segueixes estirant, guanyes segur. I per això em dic a mi mateix: «Ibra, tomba, tomba».

-¿On la va aprendre? Me la va ensenyar Dani Tribó, que va ser el meu cap i ara és el meu amic. És un agricultor ecològic a qui vaig conèixer a Gerb, a Lleida. A ell li interessaven les verdures africanes que jo estava plantant al meu hort. Bé, en realitat no era meu.

-¿Ah, no? ¿De qui, doncs? Em va prestar el tros l'avi Rigoberto, el Rigo, encara que sabia que jo no tenia papers. Em va donar el falçot i em va dir: «Si la neteges de males herbes i la treballes, aquí tens la terra».

-Bona persona. Tots els veïns es van portar molt bé amb mi. Un any després, Dani Tribó em va proposar treballar amb ell, i em va ensenyar L'estaca mentre podàvem els presseguers.

-¡Un moment molt propici! Em va ensenyar dues cançons més en català: Ara que tinc vint anys, de Serrat, i Sóc de l'oest, però jo només he versionat les dues primeres. El Dani sabia que em flipava la música perquè em sentia cantar tot el sant dia.

-I el va recolzar. Sempre. Per internet vaig trobar un grup de reggae a Barna i baixava cada cap de setmana a assajar. No em posava pegues. Si tenia un concertet, me'l respectava.

-Però ara viu aquí. Estava molt a gust a Balaguer, però la música m'estira i no ho puc controlar. Si la gent està trista i em poso a cantar, és com si esclatés la primavera. El meu somni és fer disfrutar la penya amb la meva música, fer-los sentir l'alegria i el bon rotllo. La música és la vida.

-¿I com li va? Visc de cantar al metro i d'algun bolo que va sortint, a vegades a les escoles. No és fàcil, però em trec un jornal. Barcelona és molt internacional i crec que puc fer alguna cosa.

-¿Per què va venir? Vaig treballar com a soldador i vaig estalviar una miqueta de diners. Quan ja vaig ser major d'edat vaig comprendre que amb la meva família no em podria dedicar a la música.

-¿Per què? A casa hi havia els diners justos per anar sobrevivint, però el problema no era aquest. A la meva família no li agrada gens la música perquè són molt, molt religiosos. Casa meva era l'escola alcorànica, i un fill músic, hippy i reivindicatiu els creava un problema.

-Ho entenc. ¿I com va arribar?, ¿en piragua? Sí. La barcassa va sortir de Diogué, una illa enmig del riu Casamange, fins a desembocar a l'oceà Atlàntic. Anàvem 96 persones a bord. Vaig pagar uns 600 euros.

-¿Sabien a què s'enfrontaven? No en teníem ni idea. Els primers cinc dies van ser de navegació tranquil·la, però al sisè van començar unes onades supergrans que aixecaven el vaixell.

-Terrible. Es deu haver sentit molt sol. Sí. Però tinc una espècie de filtre al cap. Ho he passat malament i tot el rotllo, però aquí la gent m'ha tractat superbé. Jo també he volgut integrar-me.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

-I sempre somriu. És clar, perquè faig les coses per mi. Jo vaig venir aquí per la meva música.

Ibra Tomba Tomba actua la setmana que ve, el 14 de maig, a Bella Bestia Afro Music Bar (Riera de Sant Miquel, 55).