Ana Mas Projects exhibeix al Miserachs menys conegut

Tot i que la gran antològica de Xavier Miserachs (1937-1998) segueix pendent, les exposicions de la seva obra se succeeixen aquesta temporada. Després de tancar dilluns la que el Macba li va dedicar des del setembre, avui obre la que li brinda la galeria Ana Mas Projects.

    Una exposició, aquesta última, molt diferent de la de la plaça dels Àngels tant en forma com en contingut. Si a la primera es va posar el focus en el fotollibre Barcelona, blanc i negre, en aquesta, la mirada s’obre a tots els treballs que va realitzar el que va ser un dels màxims exponents de l’avantguarda fotogràfica dels 60. I aquí, a diferència del Macba, sí que s’hi exposen còpies. Amb tot, «no hi ha la pretensió de fer de contrapunt», afirma la galerista. I és que la del Macba no va ser una exposició ortodoxa ni va agradar a certs sectors. «La cicatriu està tancada», apunta Arena Miserachs, filla del creador, que si qüestiona alguna cosa és que es va mostrar el Miserachs més conegut, el de les imatges de Barcelona.

    Una cosa molt diferent del que planteja la galeria amb 80 imatges agrupades amb l’objectiu de «donar una visió dels interessos de Miserachs i de la seva personal mirada», a parer de Frederic Montornés, coordinador del projecte; i que «inclou aspectes desconeguts per al públic».

    Així, hi ha imatges de Barcelona, sí, però també de la mili, del camp, de la Costa Brava i de senyalística, una de les «obsessions» de Miserachs, vistes les seves imatges, explica Montornés. I també d’El Molino, una sèrie poc vista i que per a la filla del fotògraf ha sigut un gran descobriment. Aquesta, juntament amb un autoretrat del 60, són les seves favorites. La primera per desconeguda, la segona, per motius sentimentals.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

PRIMERA FOTO / Les còpies que s’exposen són totes d’època o sortides a posteriori de la mà del fotògraf, i un 30% són inèdites. S’han inventariat fa poc i formen part del llegat familiar. Un arxiu «no gaire extens» perquè als 60 les còpies no es valoraven i guardaven. I un arxiu molt diferent del dipositat al Macba el 2011, que inclou només negatius i contactes.

    El recorregut l’obre la que pot considerar-se la primera imatge amb intenció que va fer Miserachs. Va ser el 52, amb 15 anys i amb la càmera de la seva mare. La fotografia mostra la bòbila de Llinars, poble on estiuejava la família, i Miserachs la va presentar a un concurs. No va guanyar. Però això no el va fer desistir i va seguir fotografiant fins que a cinquè de Medicina va deixar els estudis, va agafar la càmera i ja mai la va deixar.