'Mustang': les verges suïcides turques

Potser si Sofia Coppola no hagués realitzat el 1999 'Les verges suïcides', ara 'Mustang' resultaria més sorprenent. Perquè el que narra la debutant Deniz Gamze Ergüven s’assembla massa, encara que en una esfera cultural diferent, al que va plantejar en aquell moment la jove Coppola també en el seu film de debut.

Aquí són cinc germanes òrfenes, d’entre 12 i 16 anys, les que queden sota la custòdia de la seva àvia i del seu oncle. Aquests no poden permetre, atesa la condició de la dona a Turquia, que campin tan tranquil·les, que juguin, que intimin i que facin de la vida una autèntica celebració del plaer. I totes cinc queden tancades, com monges de clausura, en una casa que ja no és un espai paradisíac en el qual poder créixer.

Notícies relacionades

Repressió sexual en una faula tràgica

Sally Rooney podria ser arrestada per delicte terrorista després de mostrar el seu suport a Palestine Action

A 'Les verges suïcides', per altres motius, cinc germanes acaben vivint tancades al seu domicili, alienes als plaers que les seves edats els reclamen. Les similituds entre les dues pel·lícules no estan només en el tema, sinó també en certa tonalitat, en el xoc entre la celebració i la repressió a partir d’una convincent direcció d’actrius. Els dos films resulten massa coincidents per no trobar ressons d’un en l’altre.

Un cop superada aquesta (molesta, sens dubte) comparació, Mustang es resol amb moments especialment hàbils, com les escapades de les noies per assistir a un partit de futbol o les trobades amoroses clandestines d’algunes d’elles, juntament amb altres de més estereotipats o grinyolants, cas de la relació d’amistat que la més petita estableix amb un jove que li ensenya a conduir i s’ofereix a alliberar-la del jou familiar. Hi ha alguna cosa impostada en aquestes situacions, tot al contrari al toc realista en tot el que fa referència als casaments forçats als quals s’han de sotmetre les protagonistes.