No va ser una nit perfecta per volar

Amb els premis Gaudí passa el mateix que amb els Oscars, els César o els Goya. En algunes de les seves edicions apareixen nominades pel·lícules a les quals, segons l’ideari intrínsec d’aquest tipus de guardons, és impossible premiar. Un es pregunta llavors què hi feia entre les quatre candidates a millor pel·lícula en llengua catalana Un dia perfecte per volar, de Marc Recha, admirable film que, més enllà del que proposa temàticament i estilísticament, és un model d’absoluta independència, realitzat sense cap tipus de subvenció. Però els guardons acostumen a ser més industrials que artístics, i el de Recha, com els d’Albert Serra, José Luis Guerin, Pere Portabella i Isaki Lacuesta, no és un film que defineixi la indústria de cap manera.

    Així que nominar-lo és una mica absurd. Tenia més sentit, des de l’ortodòxia del guardó i la festa anual per celebrar una bonança que no és tal, que hi fossin Barcelona, nit d’hivern –segona entrega d’un cicle que s’hauria de quedar en dues i no prolongar-se en nits de primavera i tardor– i L’adopció, film aquest, en tot cas, sobre un tema «important». I com acostuma a passar, entre la radicalitat de l’un i la perspectiva més comercial dels altres, s’ha colat entremig l’altra opció, la representada per El camí més llarg per tornar a casa. La pel·lícula de Sergi Pérez, que és també molt valenta en els seus criteris de producció i estil narratiu, no s’acosta a l’experiment com la de Recha i està molt per sobre, pel que fa a equilibri entre el que es proposa i el que aconsegueix, de les altres dues.

Notícies relacionades

Tots els guanyadors dels Gaudí 2016

'Truman' arrasa en els premis Gaudí

    Si en general satisfà el premi és una altra cosa. El cine català té cobert el ventall de directors d’èxit, franctiradors i exportables. Del que no ens salvem és del bilingüisme cultural. Sergi Pérez no ha guanyat el Gaudí al millor director, premi que s’ha emportat Cesc Gay, amb el film Truman, que estava nominat en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana, encara que és una producció catalana dirigida a més per un català. ¿No seria més fàcil nominar-les totes com a pel·lícules catalanes ja que han sigut gestades des d’aquí i amb diners d’aquí encara que l’acció d’algunes tingui lloc a Madrid o a l’Havana?