'El hijo de Saúl': l'horror, en primer pla

Ens pensàvem que ja no quedaven històries per explicar sobre l'Holocaust, però el demolidor debut de l'hongarès László Nemes prova el contrari. Situat els últims dies d'Auschwitz, acompanya un turmentat presoner col·laboracionista en permanent moviment, gairebé sense apartar la càmera de la seva cara pètria –negant-nos l'accés, doncs, al seu trauma– per explicar què era realment un camp d'extermini: una fàbrica, un obscè sistema de producció d'assassinats en massa.

L'equilibri entre el que veiem i el que no està formalment i moralment calculat al mil·límetre per evocar, sense atenuants ni excessos, la demència i la maldat incomparables. Si posés imatge a totes les atrocitats que descriu, 'El hijo de Saúl' seria una pel·lícula insuportable. Per això, se centra en canvi en un home disposat a arriscar-ho tot per exercir un acte últim d'humanitat enmig de la barbàrie, i en el procés ens empeny no solament a imaginar confusió, pànic, misèria i desesperació inimaginables, sinó pràcticament a sentir tot això en carn viva.