Bowie, una ment inquieta

Després del seu retir dels escenaris el 2006, el cantant ha seguit actiu com a artista

jgarcia1550030 singer david bowie performs at the bell center in 160105174936

jgarcia1550030 singer david bowie performs at the bell center in 160105174936 / BERNARD BRAULT

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 2006, David Bowie va assegurar que estava «fart de la indústria», i, a més, d’estar-ne des de feia temps. El que havia de ser un any sabàtic, sense gira, sense àlbums, es va transformar en gairebé una dècada d’inactivitat. O potser seria millor dir «suposada inactivitat». Primer, perquè un verdader artista i el seu cap mai deixen de treballar. Simplement, Bowie volia parlar quan tingués alguna cosa a dir, alguna cosa realment necessària, situació que a vegades requereix, simplement, temps. 

    Bowie no surt de gira des del 2004, després de patir un problema cardíac a l’acabar un concert a la ciutat alemanya de Scheessel, el 26 de juny, que el va obligar a passar pel quiròfan. Els 14 concerts restants d’aquella gira, A reality tour, es van suspendre i, des d’aleshores –i malgrat els constants rumors, els últims, al voltant d’una possible aparició a Glastonbury 2016, també infundats–, l’artista no va trepitjar un sol escenari, però això no significava que deixés de trepitjar la Terra.

    La seva última actuació va ser el 9 de novembre del 2006, en la gala anual de recaptació de fons de Keep A Child Alive, oenagé amb la seva dona Iman com a ambaixadora global. Va interpretar un set de tres cançons, en una d’elles (Changes) amb Alicia Keys com a col·laboradora.

Aliances i cine

En l’època del suposat parèntesi, Bowie va reaparèixer regularment per recolzar vocalment artistes a qui apreciava, però sense fer soroll, sense demanar un crèdit rutilant al títol de les cançons. El 2006 va aportar registres alts i greus al Province de TV On The Radio. Dos anys després, sonava en dos temes del debut com a cantant de Scarlett Johansson. Després del seu retorn del 2013, va participar en el Reflektor d’Arcade Fire. Chris Martin va voler comptar amb ell per a un tema de Coldplay, però Bowie va declinar: «No és de les millors coses que has fet».

    Sí que va acceptar la proposta de Christopher Nolan d’aparèixer com a Nikola Tesla, el mestre de l’electricitat, a El truc final (El prestigi). O de posar veu a Señor Alteza Real, el personatge més glam de l’univers Bob Esponja, i ja és a dir, en un episodi especial de la sèrie del 2007, el mateix any que va comissariar el primer festival High Line de Nova York.

    Un any després, va ser un capitalista sense escrúpols a August, junto a Rip Torn, antic company seu en El hombre que cayó a la Tierra. I s’hi ha de sumar els seus cameos com a si mateix a la telecomèdia Extras i, misteriosament, la pel·lícula School rock band, oblidat vehicle per al lluïment de Vanessa Hudgens. 

Notícies relacionades

    L’anunci de nou disc el 2013 va suposar un alleujament per als fans. Després de la bona recepció de The next day, sembla haver entrat en una era d’activitat incansable.

    Només ha trigat tres anys, en lloc de deu, a donar a llum un nou àlbum, Blackstar. El tema titular posa banda sonora a la sèrie The last panthers. Al desembre es va estrenar Lazarus, musical de l’off-Broadway amb vells i nous temes de Bowie i que ell mateix ha escrit amb Enda Walsh, que va portar Once al teatre. El musical s’inspira en El hombre que cayó a la Tierra i narra la història d’un marcià assetjat a la Terra i la noia que li retorna l’esperança. Michael C. Hall, el Dexter televisiu, dóna vida al marcià. Canta com un àngel.