Foc creuat a Razzmatazz

Foc creuat i bany de metal i suor en un Razzmatazz al límit, i una mica més, de la seva capacitat, convertit, per a l'atapeït públic, en cambra de turments digna d'il·lustrar una de les portades dels discos de Slayer. Potser es tractava que ens poséssim en situació. Intensitat total, física i mental, dimarts en un doble concert sufocant, amb dos titans del thrash metal que no abaixen la guàrdia i segueixen vivint l'agressió sonora com a virtut.

Notícies relacionades

Jim Jarmusch sedueix amb la seva discreta radiografia de la família

Gary Gautier, el guardià de la Casa Batlló

Anthrax, amb l'icònic guitarrista Scott Ian i la veu, en bona forma, de Joey Belladonna, està a punt de tancar el seu lustre de silenci amb For all kings, disc que sortirà el pròxim febrer i del qual va avançar una de les cançons, Evil twin, raonablement perversa. Els novaiorquesos van oferir un set condensat, en la línia del que van oferir l'any passat quan van telonejar Iron Maiden al Sant Jordi. Amb les seves versions (Got the time, de Joe Jackson; Antisocial, de Trust) i les seves cites al mai esgotat disc Among the living (1987), tancant amb la cançó que li dóna títol.

SENSE CONCESSIONS / Slayer va ocupar l'escenari, entre creus invertides, al ritme de les dues peces que obren el seu recent Repentless, la instrumental Delusions of saviour i la cançó que li dóna títol. Material que mostra els californians reconstituïts després de la marxa i posterior mort de Jeff Hanneman. Amb el seu nucli dur al capdavant, Tom Araya (veu) i Kerry King (guitarra) semblen voler-nos dir que la millor manera de recuperar-se després de perdre un tros de Slayer és sent més Slayer que mai. Ho van ser, un cop més, a Razzmatazz combinant peces de tots els seus períodes, cinc de noves (mostres de maduresa com la tenebrosa When the stillness comes) i viatges al passat remot (Die by the sword) i a la seva edat d'or (1985-90): de Postmortem i War ensemble fins a la ritual Angel of death. Slayer, més enllà de la mort.