Al rescat de Miquel Llobet

El barceloní Miquel Llobet (1878-1938) va ser un grandíssim intèrpret de guitarra clàssica admirat per compositors com Falla, Albéniz, Granados, Debussy i Schönberg. Deixeble de Tàrrega, Llobet va brillar a tot el món amb el seu art i va destacar també com a compositor i arranjador. Llobet va transcriure per a guitarra nombroses obres, tant populars com cultes. El seu enorme llegat de records, fotos, cartes i partitures va estar a punt de desaparèixer després de la mort de la seva única filla, Miguelina, però l'interès de Fernando Alonso, fundador i ànima de Casa Sors, botiga de música on també s'imparteixen classes, va impedir un final tan nefast. Entre 1977 i 1988 Alonso va anar adquirint un ampli fons amb uns 1.500 documents que incloïa 879 partitures, moltes de manuscrites, 420 cartes, 146 fotografies, entre altres objectes personals com el maletí i els baguls amb què Llobet va viatjar per tot el món. Fins al 17 de gener el públic pot apreciar al Museu de la Música sis maletes que exposen una petita però significativa part d'aquest llegat de Miquel Llobet, entre el qual es pot veure una partitura original manuscrita de Records de l'Alhambra, una de les obres més famoses per a guitarra creada per Francisco Tàrrega, mestre i admirador de Llobet.

Notícies relacionades

Una consagració massiva i un aniversari total

La festa de la Fira, la festa d’‘Abril’

«El primer que vaig tenir va ser una guitarra seva, una reproducció en guix de la seva mà i una partitura que la seva filla em va cedir quan el 1977 vaig organitzar al Palau de la Música un petit concert homenatge a Llobet que va interpretar María Luisa Anido», recorda. Anys després, un gitano va anar a la seva botiga per oferir-li part del llegat de Llobet. Va ser així com es va assabentar de la mort de Miguelina. I va començar a rastrejar on era la resta del material. El gitano li va donar la pista d'un drapaire del Raval. Allà, escampats per terra, va descobrir els records de tota una vida de l'artista. «Em vaig endur tot el que hi havia, tres baguls plens de documents per 150.000 pessetes de l'època, la meitat del que em volien cobrar», recorda. Però faltava el més important: No hi havia ni rastre de la seva música. «Les partitures les vaig trobar a casa d'una senyora, deixebla de la dona de Llobet, que era professora de piano. Les guardava en un jardí i el dia que me les va ensenyar, com que plovia, s'estaven mullant. Se'n va avergonyir i m'ho va regalar tot». A partir d'aquí va començar a catalogar i restaurar el material.

El Consorci de L'Auditori i l'Orquestra, integrat per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha adquirit el llegat per 235.000 euros, pagats a parts iguals per la Generalitat (Departament de Cultura) i l'ajuntament (ICUB). El Museu de la Música ja posseïa una vintena de guitarres procedents de Llobet i altres documents manuscrits del músic. Sota la direcció de Romà Escalas, anterior director del museu, va ser adquirida una petita part de la col·lecció que ara s'ha pogut completar amb aquesta adquisició, després de 14 llargs anys de contactes i negociacions. «Amb aquesta col·lecció el Museu de la Música reuneix el conjunt més important sobre l'escola catalana de guitarra, no només pel que fa a instruments, sinó en manuscrits i documentació», va destacar Jaume Ayats, que dirigeix el museu des del 2012. Calcula que d'aquí un any tot el llegat serà accessible per a la seva consulta telemàtica.