Respirar en pau

«El que podríem anomenar la institució artística d'aquest país treu plenament profit de la presència i el dinamisme de John i de Yoko. Inspiren, transcendeixen, estimulen i, d'aquesta manera, ajuden altres a veure la llum. Contribueixen també a posar fi a les desviacions d'aquest comerç famolenc qualificat d'art pels mitjans superpoderosos. ¡Visquin John i Yoko! Que puguin viure aquí i respirar en pau».

Això és el que deia, mal traduïda, lacarta que Bob Dylan va enviar manuscrita a les autoritats del seu país per recolzar John Lennon en la seva batalla contra els serveis d'immigració nord-americans una vegada li va haver expirat el visat el 1972. Lennon ja no tornaria més a Anglaterra fins a la seva mort i es passaria la dècada buscant-se a si mateix després de la fi de l'etapa més brillant de la seva carrera al capdavant dels Beatles.

Notícies relacionades

Ángela Banzas: La gallega que escriu amb Moleskine i playlists

El polèmic tertulià d’‘El hormiguero’

A base de cops de geni, de dubtes existencials, artístics i polítics, fins a la nit de la seva mort, encara avui, a través dels seus discos, podem assistir a la disbauxa, la caòtica fugida endavant, la ressaca i la recuperació de l'equilibri i la pau espirituals. Una crisi dels quaranta en tota regla, vaja.

¿Què celebraríem avui si John Lennon hagués sobreviscut? Els 75 anys de la vida d'algú que fa tota la pinta d'haver trobat una certa forma de felicitat després d'haver tocat el sol.