Caïm Riba, valors de família

Hem anat tan lluny, caminant cap al futur, que  ara no només les icones musicals celebren efemèrides rodones, sinó també els seus fills. Com Caïm Riba, segon rebrot de Pau Riba, nascut el 1974, que, entre una cosa i l'altra, fa dues dècades que es dedica a la música professional, aniversari que va celebrar divendres en un concert a Music Hall amb aires de festa entre amics i familiars.

El gruix de la carrera de Caïm Riba s'ha desenvolupat amb Pastora, associació amb el seu germà gran, Pauet, a la qual es va sumar, en la segona etapa, la cantant i actriu Dolo Beltrán. Però Caïm va partir en el concert del seu primer disc en solitari, A 306 km, en què fon reflexos de Formentera, on va néixer, amb un folk-rock de tons paisatgístics.

Notícies relacionades

Caïm Riba: «Enyoro de tant en tant la vida 'hippy' a Formentera»

Blur no té ningú que els canti

MÉS GUITARRA QUE ELECTRÒNICA / Recolzat per dos músics i amb Pauet a les projeccions, Caïm es va moure entre l'evocació balear post-hippy (Els bons moments) i un rock confessional amb desviaments planadors a l'estil Pink Floyd, amb una cridanera seqüència ballable a Home llop. Rumb orgànic molt distanciat de la seva etapa electrònica a Pastora. Caïm no va tocar teclats sinó guitarres, i va acollir sense estridències els membres de Gossos en una peça inèdita composta a diverses mans, Un cel daurat, amb tènue pols rocker i harmonies melancòliques, i Xarim Aresté, que va injectar la seva guitarra bluesy a Volarà. El degoteig de convidats va seguir amb Jordi Lanuza (Inspira), cantant des de molt endins, com ell sap fer-ho, en la delicada No ploris més, i amb Gerard Quintana, cantant amb aires místics la remota Formentera, plena de sargantanes, que Caïm i ell van gravar fa 17 anys al disc Trop show àudio-visual tecno simfònic, de Pastora.

Va arribar després la seqüència «més familiar del concert», va anunciar Caïm, primer amb el moment diva pop encarnat per Dolo Beltrán, que va fer ballar la sala amb Còsmica, èxit de Pastora. I tot seguit, amb l'entrada d'un altre dels seus germans, Àngel, i del patriarca Pau en una robusta versió de Donya Mixeires, clàssic de Jo, la donya i el gripau (1971), que va tenir dues vides discogràfiques més via Pastora. Homenatge a la figura màgica de Mercè Pastor, mare de Caïm, morta fa més de 20 anys, que va inspirar al seu dia el nom del grup i que potser segueix tutelant-lo a través d'aquells 306 km que separen Formentera de Barcelona.