Caïm Riba: «Enyoro de tant en tant la vida 'hippy' a Formentera»

Pilar musical del trio Pastora, ara en suspens, Caïm Riba va emprendre l'any passat una carrera en solitari amb el paisatgístic, confessional, A 306 km. Aquesta nit celebra el seu 20è aniversari de carrera a Music Hall (21.00 hores), un concert en què prendran part els seus excompanys de Pastora (el seu germà Pauet i Dolo Beltrán), així com el seu pare, Pau Riba, Gerard Quintana, Santi Balmes (Love of Lesbian), Gossos, Jordi Lanuza (Inspira) i Xarim Aresté.

-Pastora es va donar a conèixer amb un disc, Cosmossoma, amb Pau Riba. ¿Com va començar el grup?

-Jo havia estat en algunes bandes amateur i vaig començar a incubar el projecte Pastora programant un Atari, treballant amb els primers seqüenciadors i samplers... El nostre primer concert va ser a Heliogàbal.

-Sala que aquests dies també compleix 20 anys. En aquell temps era un cau de l'underground...-No diré que fos una comuna però sí un lloc molt obert, social, amb molta improvisació. Jo creia que el que fèiem amb Pastora, aquella música instrumental amb màquines, era incompresa, però a Heliogàbal érem molt normals. I això que portàvem un fogó i cuinàvem un sofregit en directe...

-Semblava molt ficat en la música electrònica. ¿Seguia les novetats com Orbital o Underworld?

-Era l'època del trance i de sobte tothom era dj. Però encara et venia gent i et deia: «però això ho fa tot la màquina, ¿oi?». A mi m'agradaven Underworld, Massive Attack, i després Moloko, Faithless… Amb aquests vam compartir escenaris.

-Hi ha aquella idea que cada generació nega a l'anterior, que el fill mata el pare… ¿Va sentir algun rebuig al que representava Pau Riba?

-No, m'interessava el que havia fet, sobretot la psicodèlia i el rock dels 70: Dioptria, Licors… En la meva adolescència vaig tocar molt Ars eròtica (Conxita Cases). Després, en la seva època de Disc dur (1993) vaig arribar a tocar la guitarra en algun concert.

-Va néixer a Formentera, com el seu germà gran Pauet.

-I fins a l'adolescència estiuejàvem cada any allà, dos mesos llargs. Fèiem una vida hippy, en una casa sense electricitat ni aigua corrent. A vegades encara l'enyoro. Ens en van acabar fent fora perquè va morir el pagès i el contracte era verbal. Encara em sap greu. Allò va ser irrepetible.

-La seva carrera ha anat del que és experimental i excèntric a la seva actual proposta en solitari, molt més formal. ¿Com ho explica?

-Amb Pastora vaig agafar un camí electrònic que he deixat enrere. Em nego a fer als 40, o 41, el mateix que feia als 20. Hi ha una evolució.

-El grup va tenir un hit a escala espanyola amb Lola. ¿Se sent afortunat per haver-lo viscut? No és una pregunta retòrica: molta gent renega d'haver tingut un èxit.

-Vam ser afortunats. Gràcies a Lola vam agafar taules i ens vam veure en situacions de tota mena: les carpes d'Almeria, amb Dj Pop punxant Bisbal, «¡i ara tocaran Pastora!». El nom del grup, homenatge a la nostra mare, Mercè Pastor, va generar confusió: hi havia qui es pensava que fèiem folklore. «La Pastora…»

-Dels sofregits a Heliogàbal a Dj Pop hi ha un salt notable.

-Sí, tot i que després vam poder construir el nostre públic, que ja no depenia de Lola. Podíem jubilar-la, tot i que no ho vam fer, però sí que va passar a un rol secundari als concerts.

-No ens hem dissolt, però no estem en actiu. La porta està oberta, però tenia la inquietud d'obrir nous paisatges, i la Dolo també. Hi havia ganes d'agafar aire.

-¿Existeix actualment Pastora?

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

-Sí. El concert es basarà en el meu disc i també mirarem enrere. Potser hi ha un altre disc de Pastora en el futur, potenciant de nou l'electrònica, potser amb més rock i guitarres, però crec que el pròxim que faci serà en solitari, en la línia d'A 306 km, definint-la més.

-Tant ella com el Pauet seran avui a Music Hall.