OBC & Gaudí

L'OBC tocava, diumenge, a la Sagrada Família amb el seu nou titular, Kazushi Ono, i va passar perfectament la prova. Tot i que la basílica no és el millor lloc per escoltar música, el sofisticat sistema de microfonia i la impressionant arquitectura van compensar qualsevol deficiència. I diverses pantalles col·locades estratègicament en diversos punts van permetre seguir de prop l'actuació dels músics, molt atents al mínim gest d'Ono. Els 3.000 assistents -1.800 d'ells van aconseguir la localitat per sorteig i la resta, convidats- van aplaudir l'experiment.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Va obrir el concert Improvisació I, obra del 1999 per a gran orgue de Bernat Vivancos, que Juan de la Rubia va brodar. Després els metalls de l'OBC van protagonitzar Senyals del cel, creada el 1987 pel japonès Toru Takemitsu. La seva interpretació va ser tan equilibrada com impactant. La va serguir Exultate, jubilate, de Mozart, en què va brillar la soprano María Hinojosa amb una veu àgil i plena de color. Passat un breu descans, l'OBC i les veus del Cor Madrigal i del Cor Jove de l'Orfeó Català van acomiadar la vetllada amb el Rèquiem de Fauré. Els matisos de la massa coral es diluïen i treien emoció a la peça. Molt millor es van sentir els dos solistes. Tant el baríton Josep-Ramon Olivé com la soprano Maria Eugènia Boix van complir sense problema els seus respectius desafiaments. «He de reconèixer que a vegades havia de fer un esforç per concentrar-me perquè em distreia amb l'arquitectura», va assenyalar el prometedor Olivé.

Per a Ono el seu debut a la basílica va ser memorable. «Malgrat que ha sigut complicat equilibrar el so, no hi havia millor lloc per oferir aquest programa, una pregària al cel», va dir orgullós d'un concert que va ser retransmès per Medici TV.