Nit amb caràcter a Altaveu

A Altaveu hi passen a vegades coses sorprenents, com, per exemple, que dues figures del prestigi de Howe Gelb (el que va ser líder de l'influent grup nord-americà Giant Sand) i M. Ward informin a última hora que no actuaran en solitari sinó acompanyats per una banda, i que, per fer-ho possible, el grup amb què comparteixen cartell, Senior i el Cor Brutal, els presti els seus amplificadors. Hi ha una xarxa de complicitats teixides al voltant del festival de Sant Boi, que aquests dies ha celebrat la seva 27a edició, i el més important, un rastre d'excel·lents concerts, com el de divendres als Jardins de l'Ateneu.

Notícies relacionades

Escapada d’estiu a Món Sant Benet: natura, història i gastronomia en un entorn únic a Catalunya

El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena

Gelb és un tòtem del so Americana, però avui segurament és més popular M. Ward, sobretot per la seva carrera paral·lela a She & Him. La vida és així. Però, a Altaveu tots dos van dissoldre tota distància en un recital que va fondre repertoris de tots dos i algunes versions de peces d'altres autors. Així, vam veure Gelb defensant amb la seva veu polsegosa Yer ropes, de Giant Sand, i Paradise here abouts, i acompanyant, al piano, un commovedor Ward a The story of an artist, de Daniel Johnston, que van convertir en una cosa similar a un autoretrat. I tots dos deixant-se anar en el clàssic Helicopter, de Ward, blueser i dylanià, abans d'acomiadar-se invocant Leonard Cohen en un intranquil A thousand kisses deep.

VALÈNCIA TENSA / Encarrilant la nit cap a un rock expeditiu, Senior i el Cor Brutal (un dels premis Altaveu d'aquest any), cada vegada menys deutors dels grans de la música americana i més ells mateixos. Els valencians van obrir amb Ja era hora en la seva «versió tensa», del recent Santo Parranto EP, avís d'un set furiós en el qual les seves cançons, com sempre, van semblar més que això, crides a la consciència. Un altre clímax d'aquest Altaveu, que, a Cal Ninyo, va oferir una Amparo Sánchez en acústic, immensa com a cantautora llatina orgullosa i de contorns melancòlics a Seguiré caminando i Hermosa. Molt de caràcter a Sant Boi.