Melancolia a la nòria

Martin Bulloch, bateria de Mogwai, no recorda haver tocat mai amb el seu grup en un parc d'atraccions. Aquest dissabte ho faran com a caps de cartell del Tibidabo Live Festival (22.00 hores), i entre el colorit paisatge i la pesarosa estètica sonora de Mogwai es crearà un contrast, com a mínim, interessant. «Tampoc estaria malament tocar al parc de Banksy -diu Bulloch-, el lloc sembla genial».

La banda escocesa porta sota el braç Central belters, triple disc recopilatori dels seus 20 anys d'acció. ¿De veritat, 20? «Ja, a mi també em costa creure-ho. Però ja fa 20 anys del nostre primer assaig a casa de la mare de Stuart [Braithwaite; guitarra], al camp. Poc després vam passar a assajar a casa dels meus pares, a la meva habitació. A vegades ens posàvem odiosos, apujàvem els amplis i obríem les finestres. ¡Li puc assegurar que se'ns sentia des de molt, molt lluny!».

Acció postrock

L'ona expansiva de la seva opera prima Young team (1997) va arribar a tots els confins del món. La seva barreja de passatges quietament tensos amb catarsis elèctriques va crear escola en el rock, o per ser precisos, el postrock. Central belters inclou hits d'aquest i els seus altres set discos, així com extractes de singles i bandes sonores originals; ells han posat música al documental Zidane o a la cèlebre sèrie de zombis Les revenants.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Mogwai han vist la seva música preexistent utilitzada per a tota mena de produccions. En el recopilatori hi ha Auto rock, que sonava al final de la versió fílmica de Corrupción en Miami, o New paths to Helicon, pt. 1, que se sentia a la sèrie Friday night lights. D'aquest tema han llançat nou vídeo. «Aquesta cançó resumeix tot el que ens va fer bons en els nostres primers anys», diu Bulloch.

El disc més ben representat a la col·lecció no és Young team o una cúspide creativa com Rock action (2001), sinó Mr Beast (2006). Martin no té grans records de la seva gravació: «No recordo amb gaire carinyo la gravació d'aquest àlbum. Era el primer que fèiem al nostre estudi i hi va haver molts embolics amb els sons i la manera d'aconseguir-los».De totes maneres, Mogwai són adeptes del desafiament: per a Rave tapes (2014) es van entestar a fer servir un sintetitzador modular que, al principi, cap sabia tocar. «Aquell sinte i el fet d'estar escoltant bandes sonores han marcat el material recent». ¿I el futur? Ho intento descobrir, però Mr. Bulloch no obre la boca.