CLAUSURA DEL 13è SAN MIGUEL MAS I MAS FESTIVAL

Nou i vell

La renovadora 'cantaora' Rocío Márquez posa avui de llarg al Palau 'El Niño', el disc que ha revolucionat el pati flamenc

Rocío Márquez, ahir, amb Niño de Elche, Pepe Habichuela i Raül Fernández, al Palau de la Música.

Rocío Márquez, ahir, amb Niño de Elche, Pepe Habichuela i Raül Fernández, al Palau de la Música. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
LUIS TROQUEL / BARCELONA

Aquesta nit, el concert de Rocío Márquez al Palau de la Música clausura el 13è San Miguel Mas i Mas Festival i es converteix a la vegada en tret de sortida del nou curs. Cruïlla de camins que sembla el marc ideal per a la posada de llarg del seu disc El Niño. Tradició i transgressió van de bracet en el cas d'aquesta cantaora de Huelva. Feia temps que un treball discogràfic no revolucionava tant el pati flamenc. «A mesura que l'anava fent, més clar tenia que generaria diferents opinions: que a alguns els entusiasmaria i a altres els podria semblar un horror», assegura Rocío Márquez. Guanyen per golejada els primers i a gairebé un any de la publicació, avui tindrà lloc la plasmació en directe més fidedigna d'una obra tan colossal: amb Pepe Habichuela, Niño de Elche, Raúl Rodríguez i Raül Fernández Refree. «Aquest projecte era amb ells o no podia ser». 

En versió abreujada, El Niño va ser de les grans sensacions de l'últim Primavera Sound. Va desfermar la controvèrsia després de la seva presentació a la Biennal de Sevilla. Va passar pels festivals flamencs de Madrid i Jerez, i a França s'ha vist gairebé més que aquí. Però fins ara cap escenari havia acollit tants dels seus principals artífexs.

Un elenc molt generós que no respon a raons ornamentals. Són l'essència d'aquest disc al voltant de la figura de Pepe Marchena. «Em fascina com algú que coneixia tan bé els cantes acabava portant-los al seu terreny. Sempre els feia anar una mica més enllà. Era trencador fins i tot en la manera de vestir. Recordar-lo em regala molta llibertat».

 

Notícies relacionades

També Márquez domina a la perfecció tot el ventall flamenc. Coneixia a fons els pals abans d'embarcar-se en aquesta aventura. El seu nom va començar a escriure's amb majúscules fa set anys, després de convertir-se en l'única veu capaç d'igualar al Festival de Las Minas de La Unión el repòquer de guardons obtingut per Miguel Poveda.

Sortir de la zona de confort

«El clàssic em dóna tranquil·litat. Si no em basés en això no sé si em permetria el mateix». Honrar la memòria de Marchena no podia limitar-se a reproduir la seva obra. Per això, El Niño és un disc bicèfal, produït en gran part pel convidat especial d'aquesta nit, Raül Fernández Refree. «És molt interessant quan un productor et treu de la teva zona de confort. Jo en els cantes clàssics em sento més segura, i que em facin trontollar m'atrau i em motiva». També està convidat Niño de Elche, amb una singularitat que va aconseguir introduir el jondo ni més ni menys que en l'últim Sónar. Raúl Rodríguez aportarà el seu tres flamenc i en la part més clàssica portaran el timó les guitarres de Pepe Habichuela i Miguel Ángel Cortés.