Peus de foc a Sant Feliu

La tempesta es va parar i Sara Baras va poder comparèixer amb el muntatge Voces a la cita del Festival de la Porta Ferrada. L'aigua que va caure divendres havia deixat un ambient fred que ella es va encarregar d'escalfar amb els seus peus de foc. Talons llunyans que remeten a la memòria dels grans del flamenc ja desapareguts però que van deixar una empremta de la qual se sent hereva.

Paco de Lucía, Camarón, Antonio Gades, Carmen Amaya, Enrique Morente  i Moraíto hi eren, al fons de l'escena, amb els seus retrats en blanc i negre i unes gravades reflexions sobre la seva vida al voltant d'aquest art. Però sobretot hi havia la passió que impulsa el frenètic zapateado d'aquesta gaditana i l'irresistible vol de les seves faldilles i dels seus xals.

L'Espai Port va vibrar del principi  al final amb un espectacle concebut com a homenatge i celebració, però també per captivar un públic d'ampli espectre amb un gran desplegament per expressar l'alegria del ball i el quejío del cante, amb cuidades coreografies i solos electritzants. Els sensuals duos de la diva amb el seu marit i gran bailaor, José Serrano, que va protagonitzar també ovacionades aparicions en solitari, van ser un argument més per omplir una nit de sensibilitats a flor de pell.

RETORN A LES ARRELS / L'encaix del xou no té grans pretensions escenogràfiques. Viu i beu de l'exposició dels més reconeguts palos del flamenc exposats amb nuesa però amb el personal duende de l'estrella. És un retorn a les arrels. Aquí no apareix l'artista que és capaç de posar a ballar la Constitució, com va fer amb La Pepa, ni la que va recrear Juana la Boja o Mariana Pineda. Aquí mana el ball en estat pur.

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

Bulerías, seguiriyas, farrucas, tientos o soleás se succeeixen en els 11 números d'aquesta producció, en algun moment repetitiva en l'estètica però amb l'agraïda presència quasi constant de Baras. Un grup de músics dirigits pel guitarrista Keko Baldomero, tres excel·lents cantaores i un convidat de luxe, Tim Ries, saxofonista dels Rolling Stones, amb qui l'artista va dialogar en un imponent solo, van ajudar a viure una espectacular nit flamenca, esquitxada amb crits de «guapa» i bravos a la protagonista.

Un dels moments de més bellesa plàstica va ser el dedicat a la recreació de Carmen a càrrec del ballet de la companyia. Els plafons amb els retrats es van girar i van aparèixer uns miralls en els quals Baras es va reflectir ballant una farruca. I és que ella és en aquest espectacle més estrella que mai. Fins i tot va ser capaç d'interrompre'l per agrair al públic la seva fidelitat en una nit tan poc propícia. La baronessa Thyssen des de la llotja va aplaudir aquest i altres moments, entre aquests el de l'explosiu tablao final.