Explosiu Bros a Torroella

La 35a edició del Festival de Torroella va iniciar diumenge a la nit el seu concentrat camí fins al 20 d'agost amb un intens recital de Josep Bros, acompanyat al piano per Marco Evangelisti. El tenor va oferir un programa d'àries d'òperes, romances de sarsuela i cançons populars que va entusiasmar el públic de l'Espai Ter. Inauguració complaent, a l'espera de les noves perles d'una cita que cultiva aquest any les bones veus, el piano i la música antiga.

El repertori elegit per Bros va arrencar amb dues conegudes peces de Tosti que els cantants lírics solen utilitzar a les propines, Vorrei morire i L'ultima canzone. De fet, tota la primera part es va assemblar a un recital de bisos, amb el tenor posant tota la carn a la graella de la seva aguda tessitura des de l'inici. Aquesta estratègia canora, que repetirà a la Quinzena Musical de Sant Sebastià, va tenir la virtut d'escalfar la seva veu i també la receptivitat de la sala. La perfecta acústica de l'espai va permetre a més que la projecció decibèlica es multipliqués, a vegades massa, cal dir-ho tot, i que al bon fraseig i afinació del cantant s'hi sumés una efectista explosivitat.

Per si encara quedaven dubtes de per on anaven a anar els trets, Bros va abordar l'aclamada Una furtiva llàgrima de L'elisir d'amore de Donizetti. Audiència entregada. Va seguir la recepta amb la popular cançó de Gastaldon Musica proibita, E la solita historia del pastore de L'arlesiana de Cilea, dues cançons de Denza i un final de la primera tanda amb Ma se me forza perderti d'Un ballo in maschera de Verdi.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

La continuació va ser un camí de roses. Repertori francès per començar amb la cançó Ouvre tes yeux bleus i la bellíssima ària Pourquoi me reveiller de Werther de Massenet, acollida amb bravos. Una ben resolta Aprés un rêve de Fauré va preparar el terreny per a la lírica ¡Ah, Léve-toi soleil! de Romeu i Julieta de Gounod. El cantant i un encertat Evangelisti semblaven passar-ho molt bé, però quedava un victorejat torn de sarsuela amb romances de Torroba, Guerrero i Por el humo se sabe dónde está el fuego de Doña Francisquita d'Amadeo Vives.

BON COMENÇAMENT / No puede ser de La tabernera del puerto, rebuda amb deliri, no podia faltar en els previsibles bisos, rematats amb una cançó de Toldrà i la sempre impactant Granada. Un bon començament per a una mostra que comptarà amb la presència de grans formacions com The King's Consort, dirigida per Robert King, Concerto Italiano amb Ronaldo Alessandrini, Hespèrion XXI amb Jordi Savall i Acadèmia 1750, orquestra del festival. Veus com la d'Anna Prohaska, la nova reina de l'òpera barroca, María Bayo, Anna Alàs, Laia Frigolé, Víctor Sordo, Pablo Acosta o Julia Doyle s'uneixen a una programació que compta amb pianistes de la talla de Karia Buniashtisvili, Joaquín Achúcarro o l'emergent Jan Lisiecki. Molts al·licients per a aquest excitant agost musical.