El tribut a París de ZAZ

La francesa Isabelle Geffroy, àlies ZAZ, es va donar a conèixer fa cinc estius amb Je veux, cançó a favor de l'amor i en contra del materialisme. El missatge positiu va calar no només a França, sinó també Àustria, Bèlgica, Alemanya i Suïssa, països on cada un dels seus discos de pop-jazz amb esperit gypsy ha sigut rebut com un petit esdeveniment.

Avui ZAZ tanca el Guitar BCN, al Poble Espanyol (21.00 h), amb un repertori basat en el tercer: Paris, disc de versions de temes clàssics sobre la ciutat on viu des del 2006 (va néixer a Tours, ciutat a la vall del Loira).

El projecte va sorgir, ens explica, «d'improvís, durant una gira, tot i que era una cosa que els fans demanaven des de fa temps». Isabelle va demanar la icona de la música negra Quincy Jones com a productor. I encara que no s'ho esperava, l'hi van donar: «Ha sigut un regal».

Entre els temes produïts per Jones figura J'aime Paris au mois de mai, duet amb Charles Aznavour, autor d'aquesta cançó. «Sí, és una bogeria», admet ella. «Tenir Jones com a productor i Aznavour de partenaire vocal. Va ser un somni, però a més de veritat, perquè aquell dia no havia dormit (rialles). Però vam disfrutar com nens gravant aquesta cançó». Un altre partenaire: en l'edició espanyola del disc, Pablo Alborán se suma a una versió bilingüe de Sous le ciel de Paris.

TRIBUT FRESC / Paris s'alimenta de clàssics popularitzats per artistes com Édith Piaf, Maurice Chevalier i Joe Dassin (Les Champs-Élysées, cançó molt popular a Rússia, on ZAZ triomfa), entre altres. La cantant va preferir no estudiar les versions canòniques, sinó partir de l'arrel -de la partitura- per fer versions el més personals possibles. «No volíem canviar les cançons del tot, però sí fer alguns canvis».

La romance de Paris, de Trenet, adquireix tocs manouche, mentre que À Paris de Francis Lemarque s'interpreta només amb veus. Paris canaille recupera els versos de Ferré en la seva integritat, sense la censura dels 60.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Llibertat i alegria són les consignes de ZAZ, que el novembre passat es va enfrontar a una polèmica que va enterbolir la seva felicitat eterna. En una entrevista va parlar de com, segons ella, hi va haver certa «forma de lleugeresa» en la vida a París durant l'Ocupació: «Cantàvem a la llibertat quan no existia totalment». I van ploure les crítiques.

¿És difícil tenir avui dia una vida pública, amb tants esperant la menor relliscada per treure les ungles en les xarxes? «És el revers de la moneda. Però si hi ha gent que no t'estima és perquè els interesses, encara que sigui una mica».