Als 89 ANYS

Mor l'actor José Sazatornil, 'Saza'

Nascut a Barcelona, va participar en centenars de pel·lícules i obres de teatre com 'La colmena' o 'La escopeta nacional'

L'intèrpret tenia Alzheimer des de fa dos anys

José Sazatornil, ’Saza’, durant una entrevista el març del 2009.

José Sazatornil, ’Saza’, durant una entrevista el març del 2009. / JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts

L'actor José Sazatornil, ha mort aquesta matinada a Madrid, als 89 anys i per causes naturals, segons han informat fonts de la família. El seu cos serà traslladat al tanatori madrileny de la M-30. Des de fa dos anys el genial secundari, casat amb l'actriu Carmen Serrano i pare d'una filla, tenia Alzheimer.

Nascut a Barcelona el 13 d'agost del 1925, 'Saza' va participar en 114 pel·lícules i multitud d'obres de teatre, i el 2014 va rebre el premi a tota una vida de la Unió d'Actors.

El 1988 va rebre el premi Goya al millor actor de repartiment pel seu paper a 'Espérame en el cielo', d'Antonio Mercero. També va col·laborar amb Berlanga a 'El verdugo' (1963), 'La escopeta nacional' (1978) o 'Todos a la cárcel' (1993); amb José Luis Cuerda a 'Amanece que no es poco' (1989) i també va participar en 'La colmena' (Mario Camus, 1982).

Saza era un dels actors més populars del cine espanyol i el seu peculiar histrionisme li va valer èxits memorables com la seva interpretació a 'La escopeta nacional', de Luis García Berlanga. Va aconseguir grans èxits en el cine dels anys 60 i 70, amb repartiments inoblidables com a 'Las que tienen que servir', amb Gracita Morales, i al teatre amb 'Filomena Maturano', amb Concha Velasco.

INICI EN EL TEATRE

Va començar la seva carrera artística actuant en el teatre d'aficionats, etapa en què va arribar a interpretar 280 comèdies en una sola funció setmanal, entre el 1938 i el 1945. El 1940 va ingressar a l'agrupació artística d'aficionats La Faràndula i més tard al Centre de Sant Josep i la Cooperativa La Lleialtat, on l'actor Mateo Morell el va posar en contacte amb la companyia de María Vila i Pío Cid.

Va debutar al Teatre Victòria de Barcelona el 1946 i després va passar per les companyies de Paco Martínez Soria i del madrileny Coliseo Benavente; el 1950 va intervenir en una comèdia musical amb Maruja Tomás i Carlos Garriga i dos anys després va estrenar a Barcelona ''¡Vaya noche!'.

Arran de la seva primera pel·lícula, 'Fantasía española' (1953), Sazatornil va alternar el cine amb el teatre i el 1957 ja va constituir la seva pròpia companyia. Al llarg de la seva àmplia carrera va intervenir en més d'un centenar de pel·lícules i desenes d'obres teatrals, i sempre tenint la comèdia com a gènere de referència.

COMÈDIES DELS 60

Durant els anys 60 va aconseguir la popularitat i va participar en comèdies cinematogràfiques com 'Las que tienen que servir' (1967), 'Los gamberros' (1954), 'Las viudas' (1966), 'Un millón en la basura' (1967), 'Fray torero' (1966) i el seu principal èxit popular, 'La escopeta nacional' (1978).

Com altres, Saza també va treballar als 70 en les pel·lícules del 'destape', amb títols com 'El love feroz' (1975), 'Colorín, colorado' (1976) i 'El periscopio' (1978).

Però mai va oblidar el seu respectat teatre. Van ser èxits seus 'Auto de la compadecida', de José María Pemán; 'Un loco hace ciento', de Galindo i Arana, i 'Pecados conyugales', de Juan José Alonso Millán.

TAMBÉ A LA TELEVISIÓ

També va ser actor de comèdies musicals, com 'Golfus de Roma' i 'El violinista en el tejado', i personatge en produccions de televisió, com 'Los maniáticos' (1974), 'Hagan fuego, por favor' (1979), 'Mano a mano' (1981) i 'El jardín de Venus' (1983).

Amb Fernando Fernán Gómez va treballar a 'Cinco tenedores' (1980) compartint cartell amb Concha Velasco, amb qui també va protagonitzar l'exitosa obra de teatre 'Filomena Maturano' (1980-81).

Empresari de revista a partir del 1984, va actuar entre altres a 'Cinematógrafo nacional', amb Adolfo Marsillach, 'Lentejas con brillantes' i 'Un día de libertad''. Així mateix, va produir i va treballar a 'La venganza de don Mendo', de Pedro Muñoz Seca, en versió musical d'Enrique Llovet.

Saza també va ser autor de comèdies. En va escriure cinc en col·laboració amb Armando Matías Llíu, amb títols com 'Qué campanada' i 'Una vez a la semana y sin fallar'.

CUERDA I BERLANGA

A finals dels 80 va compaginar teatre i cine. Va ser actor teatral a 'Cuatro corazones con freno y marcha atrás', de Jardiel Poncela, i va ser actor cinematogràfic a 'Amanece que no es poco', de José Luis Cuerda, amb una altra de les seves actuacions emblemàtiques.

Notícies relacionades

El 1993 es va posar a les ordres de Berlanga amb 'Todos a la cárcel', actuació per la qual va aconseguir el premi al millor actor del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. El 2001 va fer una gira amb la sàtira teatral 'Los caciques', de Carlos Arniches, i des d'aleshores els seus treballs es van anar espaiant.

L'11 de febrer del 2013 va pujar a un escenari per recollir el Premi d'Honor que li va concedir el Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. Aquell mateix mes va ser quan es va saber que tenia Alzheimer.