Wilco regala 'Star Wars'

E s fa difícil no imaginar Jeff Tweedy arrepapat al davant de l'ordinador mentre obre el Facebook i hi escriu: «¿Per què llancem un àlbum d'aquesta manera i per què ho fem gratis? Bé, la raó més gran, i no estic segur que ni tan sols calguin les altres, és que vam pensar que seria divertit. ¿Què és més divertit que una sorpresa?».  Doncs una sorpresa agradable, Jeff.  I sí, un disc  nou de Wilco disponible de manera gratuïta durant un mes a la web de la banda és una sorpresa agradable. No hi ha cap dubte.

El disc es diu Star Wars -no, no hi ha cap wookie fent cors- i és la novena referència de la banda liderada per Jeff Tweedy, sense comptar col·laboracions amb Billy Bragg. Star Wars està format per 11 cançons que segueixen el camí dels últims treballs de Wilco: un country-rock amb aires experimentals menys orgànic que en els seus inicis, quan van ajudar a definir el terme americana -una barreja sense fórmula secreta entre country, folk i rock alternatiu- juntament amb Bill Callahan, Jason Molina, Will Oldham i Will Johnson.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

LLIBERTAT CREATIVA / Wilco havia publicat el seu anterior àlbum d'estudi, The whole love, el 2011. Aquell mateix any, la banda va fer un pas definitiu a la recerca de la llibertat creativa total que sempre ha reivindicat: va fundar el seu propi segell. dBpm records va néixer com una eina que evités a Tweedy les seves antològiques disputes amb les grans discogràfiques. En aquest sentit, tot el que envolta la publicació de Star Wars confirma que Wilco ha trobat la tecla.   Star Wars veu la llum un any després de Sukirae, l'àlbum en solitari que Tweedy va escriure al voltant del càncer de la seva dona, Suè Miller. Llavors va comptar amb el seu fill Steven a la bateria. Ara, el músic de Beleville ha tornat a trucar  a la seva banda per apuntar-se a un modus operandi que ja han fet servir Radiohead, Gorillaz, Nine Inch Nails, Coldplay o The Smashing Pumpkins.  El mite fundacional d'aquesta forma de distribuir la música sense intermediaris es remunta al 2007.  El 10 d'octubre, Radiohead va penjar In Rainbows a la seva web i va demanar als seus fans que paguessin per ell el que consideressin oportú. Vuit anys més tard no es pot parlar de revolució. Si de cas, de «sorpresa divertida», com apunta Tweedy.

El llançament de Star Wars arriba poc temps després de la fundació de Tidal, la plataforma musical dirigida per Jay Z, i que icones de la mida de Prince i Neil Young retirin la seva discografia de les plataformes de streaming. La conclusió és clara. Assistim a un espectacle: veure com els músics modelen la seva relació amb la xarxa.