Princesa amb toc felí

Si dies enrere l’Estadi Olímpic es va omplir de fans amb banyes demoníaques, ahir a la nit al Palau Sant Jordi hi van abundar les noies, o nenes, amb diademes amb forma d’orelles de gat. Del diable al felí domèstic, portador de connotacions volàtils: recés de pau familiar, potser, però també urpes afilades que insinuen una libido incipient. Ariana Grande ve a ser una mica això: gateta o princesa o fada Campaneta, del sempre actiu, renovable 'mainstream' nord-americà, que ahir a la nit va exhibir les seves llaminadures pop en un recinte que no es va omplir, amb dos terços d’entrada.

En matèria de xouscoreogràfics, plens de ballarins i gags escènics, en aquesta ciutat ja ho hem vist tot (especialment les últimes temporades: Lady Gaga, Katy Perry, Miley Cyrus, Rihanna..., totes en l’estela de la pionera Madonna), la sorpresa és cada vegada més improbable i l’espectacle d’Ariana Grande no sembla dissenyat per generar-la. La base és més aviat el seu tendre geni i figura, molt inspirador per a l’abundant públic femení en edat escolar que potser ahir a la nit es va estrenar en matèria de macroconcerts. I atenció al repertori: amb poc més d’un parell de discos, la cantant de Boca Raton (Florida), d’arrels no hispanes, sinó italianes, ha atresorat un bon nombre de cançons amb ganxo que sostenen el concert, sempre que no sigui gaire llarg (els d’aquesta gira no passen de l’hora i mitja). Com 'Bang bang', la peça que l’any passat la va associar a Jessie J (que, coincidències, demà actua al Festival de Pedralbes) i Nicki Minaj.

‘SEX APPEAL’ EDUCATIU

Notícies relacionades

Els rockers destaquen en els premis MTV Europa

La Casa Natal de Dalí exposa un quadre inèdit que va regalar al seu amic, el fotògraf Meli, a canvi d’un retrat del seu casament

Concert únic a Espanya i colofó de l’etapa europea del 'Honeymoon tour', i una Ariana Grande hiperprofessional als seus gairebé 22 anys, que semblen 17, d’agradable color vocal i que va projectar un divisme de joguina i un 'sex appeal' més paròdic que intimidant, o més ben dit, més educatiu, dirigit a les seves seguidores, que literalment seductor. Com a suport sonor, un creuament de pop amb fibres de r’n’b que pot mirar al hip-hop ('Break your heart right back', amb empelts d’'I’m coming out', de Diana Ross) o abraçar la balada amb violins digna d’un film de Disney: 'Best mistake', interpretada a sobre d’un núvol que va sobrevolar part del Sant Jordi.

Escenografia de ball clàssic, amb ballarins de claqué, i imatges de Grande amb roba interior i somriure picardiós. Però ella no és Miley Cyrus. Hi ha indicis d’elegància i escolarització. I, això sí, poques aptituds per al monòleg, que no va anar gaire més enllà d’un «Te quiero, España». Però el seu repertori es va mostrar dinàmic i amb moments de certa brillantor en el camp dance pop, com 'Pink champagne', cançó que va llançar fa un any i mig com a regal als fans per haver arribat als deu milions de seguidors a Twitter (ara ja voreja els trenta milions), i 'One last time'. Encaminant el tram final, 'All my love' (de la banda sonora d’'Els jocs de la fam'), una èpica Honeymoon avenue amb pirotècnia i les últimes cartes amb el descarat electro-pop de 'Break free' i la molt àlgida 'Problem', tancant la nit. De moment, això és el que hi ha. Molt probablement continuarà.