Imatge del terror

Béla Lugosi no va ser un bon actor, però va adquirir trets de mite amb la seva composició del comte Dràcula en la famosa pel·lícula dirigida per Tod Browning el 1931. A diferència de Lugosi, que no va voler interpretar el monstre de Frankenstein després de triomfar com a vampir, Christopher Lee va fer els dos papers, i gràcies a tots dos es va convertir en una altra de les grans icones del cine de terror.

Va ser 26 anys després, quan la productora britànica Hammer Film va comprar a Universal els drets per tornar a adaptar les grans criatures del gènere, quan va néixer el terror modern pel que fa al tractament de la mitologia tradicional formada per vampirs, licantrops o mòmies. El director Terence Fisher es va posar al capdavant de les operacions i va trobar en Lee i Peter Cushing dos actors perfectes.

Així van sorgir La maledicció de Frankenstein (1957) i Dràcula, príncep de les tenebres (1958), amb Lee en el paper del monstre i el vampir, i Cushing com a Frankenstein i Van Helsing. Durant anys, el cine de terror britànic era inconcebible sense els dos actors, tan elegants i inquietants. Lee, a diferència de Lugosi, no va tenir manies i va protagonitzar ple de benes La mòmia (1959), també de Fisher.

Lee va recrear les figures clàssiques de Lugosi (Dràcula) i Karloff (Frankenstein i la Mòmia). Al vampir li va atorgar la materialitat sexual per la qual el cicle Hammer és reconegut. Cushing li va arrabassar el 1959 el paper de Sherlock Holmes a El gos dels Baskerville -a ell li va tocar el del descendent d'un llinatge pertorbat-, però el mateix Fisher el va rescatar com a investigador de Baker Street en la seva segona aproximació al personatge, El collar de la muerte (1962).

Dirigit per Portabella

Notícies relacionades

El silenci de la cultura israeliana

Retrat i història cultural pop d’un assassí

Abans, Lee, que va debutar el 1948, havia interpretat petits papers a El hidalgo de los mares o La batalla del riu de la Plata. Després de l'era gloriosa de Hammer, d'encarnar el vampir en infinitat de cintes i de representar els malvats Fu-Manxú i Rasputin, va saber emprendre altres aventures. En el seu paper vampíric per al film de Jesús Franco El conde  Drácula (1970) va conèixer Pere Portabella, que va realitzar a partir del rodatge d'aquest film el seu experimental Cuadecuc (1970). Amb Portabella va repetir a Umbracle (1970), i en el terror espanyol va brillar a Pánico en el Transiberiano (1972).

Després seria brillant malvat de la sèrie Bond en L'home de la pistola d'or (1974) i fins i tot el pèrfid i borni Rochefort d'Els tres mosqueters (1973) segons Richard Lester. I si va néixer com a Dràcula, va concloure la seva carrera encarnant Saruman en les trilogies de Peter Jackson sobre el senyor dels anells i el Hòbbit. El fantàstic, sempre, entre cella i cella.