El Princesa d'Astúries premia la llibertat de Padura

Amés de «motiu d'orgull i satisfacció», per a Leonardo Padura (l'Havana, 1955) rebre el Princesa d'Astúries de les lletres pel conjunt de la seva obra, que segons ha valorat el jurat és una «magnífica aventura del diàleg i la llibertat», va més enllà de la literatura. «És una generosíssima lectura dels meus llibres, en els quals he intentat presentar la vida cubana i els seus conflictes, frustracions i esperances, els somnis i les pèrdues, d'una manera tan sincera i visceral com m'ha sigut possible perquè he nascut i viscut sempre a Cuba i he participat de la realitat cubana i dels seus problemes i gratificacions», explica per telèfon des de casa seva a l'Havana l'escriptor, encara «commocionat» per l'anunci i feliç que «aquest premi tan important» reconegui «tants anys d'esforç, de treball solitari, de sacrifici, de dubtes que t'assalten en el procés de creació, que pot resultar dramàtic i complicat».

TEMPERAMENT ÈTIC / Autor «arrelat en la seva tradició i decididament contemporani; un indagador del món culte i del popular; un intel·lectual independent, de ferm temperament ètic», segons el jurat, Padura, amb nacionalitat espanyola des del 2011, ha publicat la seva obra a Cuba tot i la seva crítica al règim castrista i el reflex del desencant de la seva generació amb la Revolució, i ha sigut traduït a 20 llengües, sempre recolzat per Tusquets, la seva editorial espanyola.

Guionista, periodista, crític literari, assagista, però sobretot novel·lista, va crear la premiada sèrie policíaca -Pasado perfecto, Adiós, Hemingway, La neblina del ayer, La cola de la serpiente...- protagonitzada pel detectiu Mario Conde (quan li va posar aquest nom no va pensar mai que arribaria a publicar a Espanya i ara el navarrès Félix Viscarret roda a Cuba el projecte cinematogràfic i televisiu produït per Nadcon -Millennium, El guardián invisible...-, amb Jorge Perugorría en el paper de Conde). «A través de la seva mirada i la seva sensibilitat he percebut la realitat cubana. És un personatge una mica perillós i inquiet. Quan m'hi acosto sempre em proposa fer coses». L'última, revela, és el vuitè títol de la sèrie, amb un tema que el portarà a Catalunya a visitar les esglésies romàniques: «El motiu que desencadena la història és la desaparició d'una verge negra que va arribar a Cuba a través d'una via molt rocambolesca després de la guerra civil».

Notícies relacionades

Viatge a la melancolia

¿Val la pena?

Les seves són mirades al passat que no solament reflecteix la seva sèrie negra. «Des de la ficció -apunta el jurat del Princesa d'Astúries- Padura mostra els desafiaments i els límits en la recerca de la veritat. Una impecable exploració de la història i les seves maneres d'explicar-la». Així ho demostren títols com La novela de mi vida (sobre el poeta cubà José María Heredia, portada al cine per Laurent Cantet com a Viaje a Ítaca) i els premiats El hombre que amaba a los perros (reconstrucció de les vides de Trotski i el seu assassí, Ramon Mercader, traduïda a deu idiomes i drets venuts al cine) i Herejes (sobre l'S.S. Saint Louis, un vaixell amb jueus fugits d'Alemanya, que el 1939 va arribar a Cuba però va ser rebutjat).

DESGLAÇ AMB ELS EUA / Padura, que sempre s'ha mostrat a favor d'un acostament entre Cuba i els Estats Units, espera que ara que s'ha produït «reverteixi a millorar la vida dels cubans, que els últims anys han viscut moltes carències. Entre viure en tensió i enfrontament o viure en diàleg i cordialitat és preferible la segona opció -opina-. Pot ser que les relacions entre els dos països mai siguin normals del tot però que no hi hagi tensió és un gran guany». L'inici del desglaç es va anunciar el 17 de desembre del 2014. Per això, explica, la seva pròxima novel·la acabarà un dia abans, perquè «la literatura necessita temps de reflexió i una mínima distància amb la realitat històrica que es viu».