Contes cosmogònics

L'adjectiu més habitual en les crítiques de reculls de contes és «irregular». Fins i tot en els reculls dels clàssics més indiscutibles del gènere hi trobem contes que no ens expliquem com hi han pogut anar a parar. En el cas d'Els noms dels seus déus, de Ruy d'Aleixo (Sant Feliu de Codines, 1982), la majoria dels contes es poden dividir en dos grups extrems: els antològics i els innecessaris.

D'una banda hi trobem contes cosmogònics, que ens fan pensar en mites i llegendes i que contenen un poder reflexiu molt concentrat, a l'estil dels apòlegs sufís. Així, Els noms dels seus déus i Primavera nuclear exploren un món apocalíptic, on una civilització entra en contacte amb una altra de marítima, més avançada però alhora menys pretensiosa, i sobretot dotada d'una resignació asiàtica, que dóna lloc a un segon origen. Torn i retorn d'Icari Traci mostra les suspicàcies amb què és rebut un guerrer que arriba a casa anys després de la batalla. Considero que aquests contes mereixen l'adjectiu antropològic en la mesura que revelen algun coneixement rellevant sobre l'espècie humana que no és fàcil vehicular sense ajuda de la ficció.

D'altra banda, el recull també incorpora una barrija-barreja de textos caníbals, deliris futuristes, experiments no reeixits i postals de viatge. Un conte rodó no cal que sigui antropològic, n'hi ha prou que expliqui amb gràcia una anècdota banal. Ara bé, en el cas de Ruy d'Aleixo, curiosament, l'estil -les troballes, el to, la música- és molt superior en els contes del primer grup. I trobaríem una tercera via, formada per un parell de contes amb un final tradicional, prou ben resolts però no tan convincents com els cosmogònics.

A la solapa, Ruy d'Aleixo es presenta com a estudiós de la literatura índia. Aquest coneixement el pot ajudar a adquirir un perfil propi en el remolí de nous escriptors catalans, sobretot perquè és dels pocs que domina el difícil art de construir frases que sonen molt millor que les que sentim cada dia pel carrer. Ruy d'Aleixo és autor d'un primer recull de contes, Un altre dorsal (Igitur, 2012), que va tenir poca visibilitat. Esperem que amb aquest segon llibre arribi als lectors habituals de Males Herbes, i més enllà.

ELS NOMS DELS SEUS DÉUS

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Ruy d'Aleixo

Males Herbes. 264 p. 15 €