tancament DEL FESTIVAL BLUES & RITMES

Maria del Mar Bonet i el culte a 'Alenar'

La cantant recrea el seu àlbum de 1977 al Zorrilla

Maria del Mar Bonet, ahir, en la presentació del concert.

Maria del Mar Bonet, ahir, en la presentació del concert. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

Quan el Blues & Ritmes de Badalona defensa les músiques d'arrel no apunta només al country de Nashville o la trova subsahariana, sinó també a propostes que tenim més a prop. No és estranya la seva proposta a Maria del Mar Bonet perquè recuperés un dels seus discos de culte, l'evocador, poètic, transcultural Alenar (1977)Un treball que fascina els directors del festival -eren uns nens quan va veure la llum-, que van comparèixer amb la cantant portant exemplars dels seus discos clàssics en vinil. «En som uns grans fans», va confessar Guillem Vidal. «Un disc visionari», va afegir Jordi Pujol Nadal.

Alenar, que Bonet recrearà íntegrament avui en el tancament de la mostra (teatre Zorrilla, 21.00 hores) transmet des del seu títol, relatiu a l'alè, a la respiració, un ànim de vitalitat que Maria del Mar Bonet associa «a la joventut, la passió, l'amor i el desamor». Un disc que sublima la cura de la cantant mallorquina per construir els seus delicats climes sonors en un lloc, l'estudi de gravació, que sent com si fos casa seva. «Amb uns perfums, unes anades i tornades, buscant el fons màgic», precisa. Alternant «cançons contemplatives, com Eivissa», íntims pensaments sentimentals («que vaig dedicar als meus amors») i subtils pinzellades polítiques, com en Aquest temps de calabruix, peça que reflecteix un «escepticisme illenc», apunta, davant d'aquella democràcia que estava a punt de venir.

Notícies relacionades

TOC FLAMENC / Però Alenar, que inclou la seva adaptació d'Es fa llarg esperar (Pau Riba) i una renovada Què volen aquesta gent?, també és un disc de sonoritats exploradores, que estreny un vincle amb el xilè Lautaro Rosas (charangobouzouki, guitarra) i obre les portes al caràcter flamenc de la mà de Paco Cepero, llançat en la peça que tanca i dóna títol al disc, alhora que acull músics de l'underground com Enric Herrera (Máquina!) i Víctor Amann (Orquestra Mirasol), ¿Un matiner exercici de fusió? «Aquesta paraula no m'acaba d'agradar. Tinc tendència a parlar de conversa. Necessito aquestes converses amb músics que t'obliguen a canviar de xip», explica Bonet.

Fins i tot la portada, obra d'América Sánchez, insinuava que es tractava d'un disc especial. Mostra només una porció de la cara de la cantant, una mirada enigmàtica. «És un interrogant amb un sentit misteriós. No va agradar a la discogràfica, que preferia una foto meva més clara», revela Bonet, que reconstruirà avui el disc amb sis músics més per donar «una altra visió, entranyable, tendra, d'aquella època fantàstica», en un recital que s'obrirà amb una selecció de peces dels seus primers àlbums. Un temari d'excepció que sonarà en un teatre Zorrilla previsiblement ple: ahir només quedaven una mitja dotzena d'entrades per vendre.