primera exposició a barcelona

La mirada de Jessica Lange

L'actriu dóna a conèixer la seva faceta com a fotògrafa a l'Arts Santa Mònica

Una imatge captada en una granja a Minnesota.

Una imatge captada en una granja a Minnesota. / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA / BARCELONA

L'exposició Unseen Jessica Lange, fins al 28 de juny a l'Arts Santa Mònica, revela la faceta menys coneguda de la intèrpret que va saltar a la fama amb El portero siempre llama dos veces i que actualment protagonitza la sèrie American Horror Story. La mostra, que es presenta juntament amb This is the cover of the book, centrada en els llibres d'artista o fotollibres, s'emmarca en la sisena edició d'Arts Libris, la Fira Internacional de l'Edició Contemporània que l'Arts Santa Mònica acull fins diumenge.

«Busco la veritat i l'espontaneïtat, per això quan faig fotos intento convertir-me en un ésser invisible, anònim, per captar el moment. M'interessen les fotos honestes, les que capturen la subtilesa que només apareix si no saps que et fotografien», va explicar ahir acabada d'arribar de Nova York Jessica Lange (Minnesota, 1949). Tot i no haver dormit i amb jet lag, Lange va parlar amb ganes de la seva passió per captar imatges, sempre en blanc i negre, amb una Leica M6 i sense flaix. «La fotografia em permet fer tot el contrari del que faig davant la càmera. El cine és un treball d'equip, la fotografia en canvi és una cosa privada, íntima i solitària».

SENTIMENT I EMOCIÓ / Anne Morin, comissària de l'exposició, destaca al programa: «Les seves fotografies no necessiten carregar-se de frases inútils. Punt i línia sobre pla són els elements fonamentals de la seva escriptura visual». I la fotògrafa Mary Ellen Mark va assenyalar fa temps: «Les fotos de Lange són extremadament atmosfèriques i gràficament belles. Les seves imatges són molt intel·ligents, però més enllà d'això tenen sentiment i emoció verdaders».

Malgrat que els enquadraments i la composició de les seves obres són molt cinematogràfics, Lange afirma que no és una cosa calculada. «La majoria d'imatges les capto al carrer. Em deixo portar per l'instint al fer-les. També la sort hi influeix», afegeix. «Les meves fotos són reaccions emocionals davant del que veig».

L'exposició consta de dues parts. En la primera hi ha imatges captades a Minnesota, la seva terra, i en els seus viatges a Rússia, Finlàndia i Itàlia. La segona se centra en Mèxic. «Sento una gran connexió emocional amb Mèxic. En els últims anys hi he anat sovint. Per mi és un dels llocs més màgics i fascinants. M'encanten els seus rituals, la seva vida quotidiana i la seva gent», diu Lange, que ha dedicat una sèrie a la festa dels morts. Com Cartier-Bresson, un dels seus fotògrafs més admirats juntament amb Josef Koudelka i Walker Evans, li encanta captar l'essència del moment. Lange, que ha viatjat amb la càmera a Barcelona, assegura que s'ha convertit en una extensió de si mateixa. «A vegades capto coses que ni he vist», diu respecte als «regals» que en ocasions apareixen quan revela els rodets.

Notícies relacionades

No s'imagina amb una càmera digital i menys encara fent-se un autoretrat amb el mòbil. «No m'interessen les xarxes socials i mai m'he fet un selfie», confessa aquesta dona a qui li costa entendre la passió per Instagram. «Al·lucino veient com la gent es fotografia constantment. ¿A qui li importa això? És una cosa molt narcisista. Aquest món és molt diferent del que jo he viscut».

Abans de voler ser actriu, l'oscaritzada Jessica Lange va estudiar fotografia a Minnesota. Després de conèixer el seu marit, el fotògraf espanyol Paco Grande, va venir a Europa i va optar per estudiar art dramàtic, la seva altra passió. Després, quan Sam Shepard, amb qui va crear una família, li va regalar la Leica, Lange va recuperar el gust per la fotografia. La primera exposició en solitari la va fer el 2008.