El llegat de La Fura

Des de l'audàcia, la innovació i la creativitat, La Fura dels Baus ha firmat -i continua fent-ho- algunes de les pàgines més memorables del teatre català (Jocs Olímpics inclosos), fins a convertir-se en la companyia de més projecció internacional de la península. Tres dècades i mitja d'un viatge apassionant que ara volen compartir amb tots. Ahir la companyia, representada per Pere Tantiñá, va firmar la donació de tots els seus arxius, des del 1974 fins al 2009, a l'Institut del Teatre per a la seva preservació i divulgació. Uns 25.000 documents, entre ells unes 15.000 fotografies i 500 vídeos, i un total de 4.385 registres, passaran a formar part del fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (que al maig preveu obrir la seva primera exposició permanent), per facilitar la seva consulta a investigadors i públic en general, en un termini previst de tres mesos.

«És un xollo que es quedin aquest material perquè ens faria molta pena que es deteriorés. Així ens quedem tranquils. Estem orgullosos de deixar aquest gran volum de documents, al qual n'anirem afegint d'altres perquè cada any generem uns 200 documents», va declarar Tantiñá en presència de Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona i de la junta de govern de l'Institut. Àlex Ollé, un altre dels codirectors de La Fura, va animar els creadors a seguir el seu exemple.

Tantiñá va aprofitar per llançar dards a una societat actual que «en pro de la seguretat» està coartant la llibertat. «Per desgràcia, ara no podríem fer els espectacles dels nostres inicis. Fer sortir un tio en tanga amb una torxa està prohibit. Però ja no ens toca a nosaltres sortir en pilotes i enfangar-nos. Els nous ho tenen difícil».