La temptació viu a Lisboa

Si Rainer Werner Fassbinder hagués escrit, a quatre mans amb James Ivory (¡quina unió més contranatura!), el remake de Casablanca, el resultat seria molt semblant a l'última novel·la de David Leavitt. Esperar, per tant, de Los dos hoteles Francfort una lliçó d'Història és demanar impossibles. Per més que l'autor de Ball de família faci ostentació de la seva tasca com a investigador incloent una espessa llista de llibres consultats en la bibliografia

-¿no es deu estar cobrint les espatlles després de la ja llunyana acusació de plagi de Mentre Anglaterra dorm?-, la segona guerra mundial és un simple marc per justificar l'actitud extrema d'un grapat de personatges que, a la punta més meridional d'Europa, assetjats per la fi del món tal com el coneixien, escullen donar via lliure a les seves passions.

PARADÍS ARTIFICIAL / El 1940, Lisboa és un paradís artificial per a tots aquells refugiats nord-americans que esperen tornar al seu país fugint de l'expansió de l'exèrcit nazi. I tot paradís té una poma per mossegar. L'anodí Peter Winter, venedor de cotxes entregat a protegir les múltiples neurosis de la seva dona, Julia, jueva per més senyes, cau en la temptació que encarna el sofisticat i culte Edward Freleng, al seu torn casat amb la glamurosa Iris, enganxada al seu terrier Daisy. És un quartet que no desentonaria en una novel·la de Scott Fitz­gerald o de Graham Greene, o en una pel·lícula del Hollywood clàssic que hagués decidit sortir de l'armari. Leavitt té una capacitat insòlita per esprémer la força expressiva dels tòpics culturals lisboetes, i en poques pàgines sap situar-nos en una ciutat canalla, que fa olor de perfum immigrant, de fum de cigarret fi, de bordell anònim, fent virtut del caràcter epidèrmic dels clixés.

És una novel·la a la qual se li noten les retroprojeccions, les transparències i els decorats. Ens trobem davant un melodrama comme il faut, i a la vegada, submergit en aquell artifici hollywoodenc, és una reflexió sobre els mecanismes del melodrama. Parlàvem de Fassbinder però també podria sortir a col·lació el nom de Todd Haynes. Els dos cineastes van saber adaptar el discurs manierista de Douglas Sirk a les exigències del postmodernisme. Més neoclàssic, David Leavitt reserva els seus cartutxos metaficcionals per a l'inspirat, accelerat tram final de la seva història; però, abans d'explicar-nos totes les novel·les possibles que conté Los dos hoteles Francfort, ens serveix en safata un culebró de primera, saturat d'incidents i accidents, de relacions prohibides i fills clandestins, d'escriptors amb pseudònim i potentats amb secrets, d'infidelitats consentides i viatges sense bitllet de tornada.

OBLIGATS A DEVORAR / El millor que es pot dir d'aquesta novel·la, que recupera l'excel·lent narrador d'El llenguatge perdut de les grues, és que t'obliga a devorar-la. David Leavitt construeix una convincent veu antiheroica, que descobreix el seu coratge gairebé a la vegada que la seva capacitat per enganyar i deixar d'autoenganyar-se; sap dilatar el temps narratiu -la passió ardent entre Pete i Edward es concentra en poc més d'una setmana- per traduir-lo a les coordenades emocionals dels seus personatges; i es revela com un dialoguista agut en els ritmes i els tons de les rèpliques que aquesta doble parella es dispara per amor o supervivència. En l'època en què William Faulkner es barallava amb els executius de Hollywood, David Leavitt hauria fet l'agost.

LOS DOS HOTELES FRANCFORT

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

David Leavitt

Traducció de Jesús Zulaika. Anagrama. 304 pàgines. 19,90 €