Perseguit pels herois

Els herois semblen perseguir el dibuixant David Rubín (Ourense, 1977). Si el 2013 desplegava la seva mestria amb el pinzell amb el guionista Santiago García en l'espectacular Beowulf, fidel recreació del poema èpic nòrdic, abans, també per a Astiberri, havia armat en els dos volums d'El héroe el seu propi Heracles per transmetre «la sensació de meravella que trobava en els superherois que llegia de petit» i que el van guanyar per a la causa del còmic. Va ser aquesta obra la que va caure en mans del reconegut historietista nord-americà Paul Pope, que captivat pel seu estil li va obrir les portes del mercat nord-americà encarregant-li dibuixar El momento de Aurora West (Debolsillo), les aventures de la seva nova heroïna adolescent, en la preqüela i spin-off de Battling Boy, la seva sèrie supervendes juvenil premiada amb tres Eisner.

Amb aquest reconeixement, Rubín veurà com el 2015 es publiquen El héroe i Beowulf als Estats Units. «És un mercat difícil, amb molta competència. I és un lector a qui li agrada molt el que està fet al seu país, al contrari que aquí, que menyspreem tant les nostres coses. No sé com em rebran, però almenys no arribo com un desconegut perquè Aurora West està funcionant molt bé».

Pope li va donar total llibertat per recrear aquesta heroïna, filla de Haggard West, l'heroi més gran de la ciutat d'Arcópolis, el mateix món de Battling Boy, ple de monstres que rapten nens per portar-los a l'inframón. «Després de Beowulf em venia de gust aparcar aquells músculs masculins i fer creïble una protagonista femenina i adolescent. Ella té els seus dubtes i problemes, encara busca el seu camí i comet errors, però està plena d'energia. Li vam eliminar el to sexual, no volíem que fos una Wonder Woman en miniatura sinó una noia normal de 16 anys -explica Rubín-. És un tebeo que entronca amb la tradició pulp dels 60 i 70 d'aventures i acció, d'escapisme, però a la vegada els personatges estan ben construïts. Aurora teixeix teles de records de la seva infància que l'ajuden a recordar la seva mare, descobrir com va morir i formar-se com a heroïna cridada a rellevar el seu pare, que encarna l'arquetip d'heroi de mandíbula quadrada però que amaga un pare patidor i sensible que tem per la seva filla».

Aurora West, de qui ja treballa en el segon volum, està editat en petit format i en blanc i negre per captar, segons el dibuixant, «a més del lector jove que ha connectat amb Battling Boy, les lectores que llegeixen manga amb naturalitat però que veuen llunyans a elles els superherois o la bande dessinée».

És una heroïna diferent dels seus anteriors herois, també diferents entre si. «Beowulf és una història d'homes que no es regeixen per les lleis actuals i per aquest motiu no és un heroi clàssic com l'Heracles d' El héroe, que amb les seves tares i dobles lectures no deixa de ser una persona que lluita per fer el bé per als altres. En canvi Beowulf no ho fa per ajudar la gent sinó perquè es parli d'ell, de com de gran va ser, quan ell ja no existeixi».

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

En Beowulf van ser totalment fidels al clàssic. «És una història senzilla però contundent i cal enfrontar-s'hi com si domessis un poltre salvatge.El héroe vaig barrejar mitologia grega amb superherois americans i ho vaig posar en un túrmix amb cent mil coses més per aconseguir alguna cosa nova. Volia recuperar en un còmic adult aquella sensació de la meravella, d'espectacle, que em donaven de xaval Los 4 fantásticos o Jack Kirby. Heracles aprèn a ser un heroi que després ha de reconstruir la seva vida i tirar cap endavant. No hi ha cap manual d'instruccions per a la vida».

Res a veure amb el seu pròxim treball, que està previst a Astiberri per a finals de l'any 2015: Gran Hotel Abismo, amb guió de Marcos Prior. «És una història necessària en aquests temps, molt antisistema, sobre les coses que ens cabregen. Un cop de puny contra aquest sistema corrupte i aquesta política fastigosa que ens governa, que veuen els ciutadans com a formigues o ovelles i permeten desnonar persones grans. Per a sorpresa meva encara no s'ha muntat una Bastilla, no sé què fa falta que passi més perquè sortim al carrer», acaba rotund.